Podria escriure linees i linees del dia d’avui i recuperar tot el temps que he tingut “en blanc” aquest espai a la xarxa, però intentaré ser breu.
Avui m’he llevat amb aquella sensació a la panxa de neguit, de nervis, podia ser un dia important, bé podia no , ho era; i a la vegada era un dia atapaït. Tenia assemblea de la JSC Alt Penedès, una assemblea emotiva, la fins ara 1a. Secretaria deixava el seu càrrec, Helena que tinguis molta sort en aquesta nova etapa, t’ho mereixes.
Desprès s’ha passat a l’elecció de la nova executiva, bé primer s’ha presentat una única proposta a executiva, que tot i exposar-la i encapçalar-la jo certament no tindria cap mena de sentit sense la Maggie i la Noèlia, jo no sóc ni deixo de ser, simplement som un equip juntament amb tota l'agrupació. Des del fons de la sala m’heu donat tot el suport que necessitava per llegir aquelles linees, gràcies. Finalment s’ha procedit a la votació, i realment és una satisfacció iniciar aquesta nova etapa amb el suport de tota l’assemblea, gràcies a tots i totes.
Tal i com he dit en l’última frase: ens queda molt per recórre, però Sara, Helena, gràcies per haver-nos guiat fins aquí a tota l’agrupació de l’Alt Penedès.
També agraïr la presència dels companys que han vingut de la Federació i d’altres Agrupacions.
A la tarda he anat a Montblanc a la Trobada Nacional del Ball Bastons de Catalunya, no he ballat, no he picat bastons, però he acompanyat a la meva colla, el Ball de Bastons de la Múnia al llarg del recorregut, en el sopar i un ratet a la festa. Sentir-vos de nou a picar, veure que erem un bon nombre de bastoneres, veure que hi ha coses que no es perden a estat perfecte. És un orgull ser el cap de Colla de totes vosaltres, és un plaer formar part del Ball de Bastons de la Múnia.
A Montblanc també m’he retrobat amb persones que feia temps que no veia, sempre van bé aquest retrobaments.
I finalment he tornat a casa, al poble, que avui estàvem de celebració, de festa, he arribat a la barra i m’he trobat amb la grata sorpresa de veure els més jovenets rera la barra, col•laborant, i disfrutant fent-ho.
En resum, el què ha començat sent un dia de nervís, de neguits, ha acabat sent un dia de plaers, d’orgull i d’emocions. Gràcies a tots i totes per formar part d’aquest dia.
Avui m’he llevat amb aquella sensació a la panxa de neguit, de nervis, podia ser un dia important, bé podia no , ho era; i a la vegada era un dia atapaït. Tenia assemblea de la JSC Alt Penedès, una assemblea emotiva, la fins ara 1a. Secretaria deixava el seu càrrec, Helena que tinguis molta sort en aquesta nova etapa, t’ho mereixes.
Desprès s’ha passat a l’elecció de la nova executiva, bé primer s’ha presentat una única proposta a executiva, que tot i exposar-la i encapçalar-la jo certament no tindria cap mena de sentit sense la Maggie i la Noèlia, jo no sóc ni deixo de ser, simplement som un equip juntament amb tota l'agrupació. Des del fons de la sala m’heu donat tot el suport que necessitava per llegir aquelles linees, gràcies. Finalment s’ha procedit a la votació, i realment és una satisfacció iniciar aquesta nova etapa amb el suport de tota l’assemblea, gràcies a tots i totes.
Tal i com he dit en l’última frase: ens queda molt per recórre, però Sara, Helena, gràcies per haver-nos guiat fins aquí a tota l’agrupació de l’Alt Penedès.
També agraïr la presència dels companys que han vingut de la Federació i d’altres Agrupacions.
A la tarda he anat a Montblanc a la Trobada Nacional del Ball Bastons de Catalunya, no he ballat, no he picat bastons, però he acompanyat a la meva colla, el Ball de Bastons de la Múnia al llarg del recorregut, en el sopar i un ratet a la festa. Sentir-vos de nou a picar, veure que erem un bon nombre de bastoneres, veure que hi ha coses que no es perden a estat perfecte. És un orgull ser el cap de Colla de totes vosaltres, és un plaer formar part del Ball de Bastons de la Múnia.
A Montblanc també m’he retrobat amb persones que feia temps que no veia, sempre van bé aquest retrobaments.
I finalment he tornat a casa, al poble, que avui estàvem de celebració, de festa, he arribat a la barra i m’he trobat amb la grata sorpresa de veure els més jovenets rera la barra, col•laborant, i disfrutant fent-ho.
En resum, el què ha començat sent un dia de nervís, de neguits, ha acabat sent un dia de plaers, d’orgull i d’emocions. Gràcies a tots i totes per formar part d’aquest dia.
