Ajudem en Pau

Avui us deixo amb el link d'un blog per una bona causa...

http://ajudemenpau.blogspot.com



A continuació us reprodueixo l'introducció del blog:
Hola, sóc en Pau, tinc tres anys i visc a Les Cabanyes, un poble de l'Alt Penedès (Barcelona).

L'onze d'agost del 2010 em van diagnosticar un càncer (neuroblastoma estadi IV).

El tractament que segueixo a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, inclou: quimioteràpia, autotrasplantament del moll de l’os i immunoteràpia.

La immunoteràpia l'he de fer a l'Hospital Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i augmenta la probabilitat de curació d'un 30% a un 60%.

Aquesta és la part final del tractament i costa 200.000 €. Fins al maig del 2010 se'n feia càrrec el Servei Català de la Salut però ara ja no és així.

Si us plau, NO DEIXEU QUE EL MEU SOMRIURE S'APAGUI; necessito reunir aquests diners per curar-me.

Si em voleu ajudar, feu un donatiu a algun dels següents comptes:

Caixa Penedès:
CCC: 2081 0000 88 3300130648
IBAN: ES28 2081 0000 8833 0013 0648
BIC: CECAESMM081

La Caixa
CCC: 2100 4742 72 0100286400
IBAN: ES53 2100 4742 7201 0028 6400
BIC: CAIXESBBXXX

email: ajudemenpau@gmail.com
telèfon: 656 367 689

------------------------------------------------------------------

Ajudem-lo !! Entre tots i totes ho podem fer !!

... places i zones verdes al municipi ...

Divendres cap al tard, quan la pluja es feia present al municipi en el que visc,
estava pel nucli de la Múnia i circulava amb el cotxe per un dels carrers de l'Eixample Nou.

Conduïa lentament i potser per això amb vaig començar a fixar amb l'estat en el qual es trobaven el terra dels arbres que hi ha plantats en una vorera, vaig aturar un moment el cotxe i vaig aixecar la vista per mirar un nou espai públic, una zona de passeig que s'havia creat dins l'urbanització de l'Eixample Nou. Vaig quedar-me sorpresa allò semblava una selva, però vaig voler-me quedar amb el dubte que potser amb la foscor de la nit, la pluja... no tenia la visió més adïent per contemplar aquell espai on algun cop hi he caminat o m'he assentat en un banc.

Avui, un Diumenge de sol, he decidit anar-hi per veure quin era l'estat en el que realment es trobava, i ni la pluja, ni la foscor de la nit, havien alterat el que veien els meus ulls.



Sincerament dins meu he sentit tristesa i desil·lusió de veure un espai deixat d'aquesta forma, seure a un banc tenia els seus entrebancs. Recordo el primer dia que vaig trepitjar aquesta nova zona com un dia agradable, és més, moltes tardes sortint de l'escola veia com diverses persones hi passejaven, bé a peu o amb bicicleta, i pensava: "potser no s'ompliran les parcel·les de cases, però com a mínim els veïns i veïnes gaudeixen d'un espai tranquil i amb bones vistes"

Totes aquestes bones sensacions aquest cap de setmana m'han desaparegut, i una vegada més la manca de manteniment dels espais públics m'ha dut cap a la desil·lusió. Puc entendre que no sempre tot pot estar a la perfecció, però el treball hi ha de ser per tal d'intentar-ho aconseguir, no podem deixar que les zones verdes siguin selves encara que aquestes es trobin al límit del nucli urbà.





Si demanem que els solars privats es netegin per tal d'evitar plagues d'insectes i ajudar a la bona imatge del municipi, que menys que des de l'administració pública donar exemple.

Espero poder tornar a disfrutar d'aquest espai on s'uneix el sól urbà amb la natura sense tenir la sensació d'estar en un indret abandonat i oblidat.