dijous, 25 de novembre del 2010

DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Per tu, pels teus fills i filles, ni una sola agressió més; ni una agressió més sense denúncia.

Des del PSC volem fer una crida a la rebel·lió col·lectiva de la ciutadania contra la violència de gènere: no podem consentir que aquesta situació segueixi mantenint-se i hem de posar, tots i totes, el nostre més enèrgic entestament en trencar aquesta dinàmica criminal, i protegir les víctimes. Totes les víctimes.

En aquest dia, les dones i els homes socialistes volem mostrar el nostre reconeixement al coratge i la valentia de tantes dones que, dia a dia, aconsegueixen superar la por i les barreres psicològiques, socials, familiars, religioses... aixecades al llarg dels segles de dominació masclista, per rebel·lar-se contra el seu maltractador i dur-lo davant la Justícia.

Volem denunciar la vergonyant i criminal campanya engegada per algunes persones (recolzades per grups i mitjans de comunicació ultraconservadors) que pretenen instal·lar en la nostra societat la falsa idea que moltes de les denúncies de maltractament que es presenten són inventades, quan les dades demostren tot el contrari.

En canvi, estem en el convenciment que avui més que mai és necessària la complicitat de tots els homes i totes les dones d’aquest país per lluitar contra aquesta violència. Perquè el problema és de tots i totes i no només de les víctimes, essent també de tota la societat, el deure de la denúncia. Si davant d’una agressió girem el cap i callem, estem col·laborant a crear espais d’impunitat per als agressors i a incrementar el patiment de les víctimes, en la seva majoria dones però també dels seus fills i filles.

En el transcurs de l’any, 581 dones i 42 nens i nenes han estat assassinats per violència masclista, 10 d’aquestes dones a Catalunya. I es calcula que, aproximadament, 800.000 nens i nenes pateixen, en el seu entorn i amb gran intensitat, la violència de gènere. Aquests i aquestes menors necessiten una protecció especial i el recolzament de tota la ciutadania per sortir de l’espiral de violència que pateixen, han patit o patiran.

Sabem que els nens i les nenes que creixen en aquestes llars pateixen seqüeles que poden durar tota la vida. Disminució del rendiment escolar, insomni, malsons, fòbies, ansietat, agressivitat..., són només alguns dels símptomes que presenten els i les menors que han conviscut amb la violència de gènere. A més a més, l’aprenentatge de models violents i rols de gènere erronis poden conduir-los a repetir aquestes conductes, tant en el paper de víctima com en el d’agressor, amb la consegüent reproducció de la violència de gènere.

La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que va promulgar el Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero, el desembre de 2004, no només protegeix les dones, sinó també aquestes víctimes infantils de violència de gènere.

Com també ho fa la Llei pels drets de les dones contra la violència masclista que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’abril de 2008, una llei pionera que ens ha permès avançar en la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure’n la seva autonomia: les dones i les seves criatures tenen garantida la pensió que han de pagar les ex-parelles, en cas d’impagament, amb la creació del Fons de Garantia de Pensions i Prestacions; s’han posat en marxa 19 jutjats exclusius i una Unitat de Valoració Forense Integral; estem desplegant una xarxa de serveis que ja compta amb 5 Centres d’Intervenció Especialitzada i 6 Serveis d’Acolliment Residencial. Hem millorat la coordinació i cooperació entre administracions i el finançament dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones que el 2009 van atendre 24.000 dones, i hem format 20.000 joves per prevenir les situacions de violència.

Però no n’hi ha prou amb la protecció institucional, per molt que aquesta existeixi i sigui cada cop més gran: la denúncia és l’única porta per posar en marxa tot el sistema de protecció, tant per a les dones com per al seu entorn. I aquest any assistim a un trist escenari: la majoria de les dones assassinades no havien denunciat els seus maltractadors i, per tant, no havien pogut ésser protegides. El silenci és el millor còmplice dels maltractadors perquè els proporciona la total impunitat i una àmplia llibertat per cometre els seus brutals actes. Per això és tan important la denúncia dels agressors.

Des del PSC volem fer una crida a la consciència de tota la ciutadania d’aquest país per mobilitzar-nos contra els maltractadors, perquè no trobin cap escletxa d’impunitat per als seus terribles actes.

Amb la lleialtat i coresponsabilitat de totes les Administracions, amb la unitat de totes les forces polítiques contra el maltractament assassí i amb l’esforç i compromís de tots i totes aconseguirem eradicar la violència de gènere.

dilluns, 8 de novembre del 2010

El canvi real

Fa 15 dies la Federació Socialista de l'Alt Penedès i Garraf va presentar aquest video on es recullen tots els canvis que hi han hagut a les dues comarques al llarg de la presidència socialista a la Generalitat.

Sovint una imatge val més que mil paraules.

La força transformadora del canvi real. A l'Alt Penedès. Al Garraf. A Catalunya. from apgsocialistes on Vimeo.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

20 anys d'Escola "El Castellot" al municipi

Ara fa 20 anys, pel pont del Pilar, es duïa a terme el trasllat de l'antiga escola Pau Torres i Picornell cap a l'edifici actual, l'escola El Castellot.

Una trasllat fet sota la pluja, i amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Jo recordo aquesta moment ja que la meva mare era de l'AMPA, i juntament amb altres amics corriem per les rampes amb les cadires; jo crec que destorbàvem més que altre cosa, però bé, entre tothom es fer un trasllat que va durar 3 dies, desprès un dia de festa perquè els mestres es posessin en situació, i vinga a començar de nou les classes. Havia sigut un inici de curs extrany, un més a l'escola vella, i cap a l'escola nova.

Jo llavors tenir 7 anys, n'hi he passat casi bé 7 més com alumna, i ara n'hi porto uns altres 7 en el món dels extraescolars.

El sistema educatiu ha anat canviant, aules que abans eren de 7è i 8è ara hi han les aules d'anglès i informàtica; s'ha anat seguint amb el seu manteniment, i millores, com van ser els vestidors exteriors a la pista, la coberta d'aquesta fa 2 estius amb el PLAN E, o la valla nova d'aquestes últimes obres. Certament les necessitats canvien amb el temps.

No fa gaire un company de fora va entrar a l'edifici i em va dir: Ostres quina escola més nova que teniu aquí, fa poc que l'heu inaugurat?, la meva resposta va ser, d'aquí mig any en farà 20! Ell va pensar que li prenia el pél.

Realment va ser una obra pionera al Penedès fa 20 anys i veure, que seguint el manteniment que necessita qualsevol edifici amb activitat diària, segueix creant bones vibracions aquells que la veuen per primer cop em demostra que les coses es van fer ben fetes fa temps, fa 20 anys.

Quan entro a l'escola m'hi sento com a casa, suposo que és pels anys que hi he passat i les estones viscudes; en guardo un bon record d'ella, i espero que sigui així per molts anys.

dijous, 30 de setembre del 2010

Ajudem en Pau

Avui us deixo amb el link d'un blog per una bona causa...

http://ajudemenpau.blogspot.com



A continuació us reprodueixo l'introducció del blog:
Hola, sóc en Pau, tinc tres anys i visc a Les Cabanyes, un poble de l'Alt Penedès (Barcelona).

L'onze d'agost del 2010 em van diagnosticar un càncer (neuroblastoma estadi IV).

El tractament que segueixo a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, inclou: quimioteràpia, autotrasplantament del moll de l’os i immunoteràpia.

La immunoteràpia l'he de fer a l'Hospital Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i augmenta la probabilitat de curació d'un 30% a un 60%.

Aquesta és la part final del tractament i costa 200.000 €. Fins al maig del 2010 se'n feia càrrec el Servei Català de la Salut però ara ja no és així.

Si us plau, NO DEIXEU QUE EL MEU SOMRIURE S'APAGUI; necessito reunir aquests diners per curar-me.

Si em voleu ajudar, feu un donatiu a algun dels següents comptes:

Caixa Penedès:
CCC: 2081 0000 88 3300130648
IBAN: ES28 2081 0000 8833 0013 0648
BIC: CECAESMM081

La Caixa
CCC: 2100 4742 72 0100286400
IBAN: ES53 2100 4742 7201 0028 6400
BIC: CAIXESBBXXX

email: ajudemenpau@gmail.com
telèfon: 656 367 689

------------------------------------------------------------------

Ajudem-lo !! Entre tots i totes ho podem fer !!


diumenge, 19 de setembre del 2010

... places i zones verdes al municipi ...

Divendres cap al tard, quan la pluja es feia present al municipi en el que visc,
estava pel nucli de la Múnia i circulava amb el cotxe per un dels carrers de l'Eixample Nou.

Conduïa lentament i potser per això amb vaig començar a fixar amb l'estat en el qual es trobaven el terra dels arbres que hi ha plantats en una vorera, vaig aturar un moment el cotxe i vaig aixecar la vista per mirar un nou espai públic, una zona de passeig que s'havia creat dins l'urbanització de l'Eixample Nou. Vaig quedar-me sorpresa allò semblava una selva, però vaig voler-me quedar amb el dubte que potser amb la foscor de la nit, la pluja... no tenia la visió més adïent per contemplar aquell espai on algun cop hi he caminat o m'he assentat en un banc.

Avui, un Diumenge de sol, he decidit anar-hi per veure quin era l'estat en el que realment es trobava, i ni la pluja, ni la foscor de la nit, havien alterat el que veien els meus ulls.



Sincerament dins meu he sentit tristesa i desil·lusió de veure un espai deixat d'aquesta forma, seure a un banc tenia els seus entrebancs. Recordo el primer dia que vaig trepitjar aquesta nova zona com un dia agradable, és més, moltes tardes sortint de l'escola veia com diverses persones hi passejaven, bé a peu o amb bicicleta, i pensava: "potser no s'ompliran les parcel·les de cases, però com a mínim els veïns i veïnes gaudeixen d'un espai tranquil i amb bones vistes"

Totes aquestes bones sensacions aquest cap de setmana m'han desaparegut, i una vegada més la manca de manteniment dels espais públics m'ha dut cap a la desil·lusió. Puc entendre que no sempre tot pot estar a la perfecció, però el treball hi ha de ser per tal d'intentar-ho aconseguir, no podem deixar que les zones verdes siguin selves encara que aquestes es trobin al límit del nucli urbà.





Si demanem que els solars privats es netegin per tal d'evitar plagues d'insectes i ajudar a la bona imatge del municipi, que menys que des de l'administració pública donar exemple.

Espero poder tornar a disfrutar d'aquest espai on s'uneix el sól urbà amb la natura sense tenir la sensació d'estar en un indret abandonat i oblidat.

divendres, 27 d’agost del 2010

Neix esportspenedes.cat

Ahir el vespre, a l'auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès, veia llum el nou diari i portal esportiu del Penedès, Esportspenedes.cat.

Un projecte tirat endavant per la mà de dos joves penedesencs, felicitats Ernest i Roger.

El Penedès veurà com s'omple un buit informatiu del món esportiu, tal i com va explicar els seus creadors l'actualització de resultats i classificacions serà ràpida, i també recolliran totes aquelles modelitats esportives que es practiquin a la comarca, unint en un mateix portal els esports de masses i aquells que encara no tenen un reconeixement ampli dins la societat penedesenca.

Crec que totes les persones que ahir ompliem l'auditori creiem amb el projecte, i a part de creure en ell també hi posarem el nostre granet de sorra perquè sigui el mitjà, el referent, per exel·lència del món esportiu penedesenc.

Roger, Ernest, ànims per tirar endavant aquest nou diari, i no deixeu de banda la il·lusió que ahir vau transmetre, estic segura que el Penedès us donarà el suport que us mereixeu per continuar caminant i creixent.

diumenge, 4 de juliol del 2010

... un dia emotiu ...

Podria escriure linees i linees del dia d’avui i recuperar tot el temps que he tingut “en blanc” aquest espai a la xarxa, però intentaré ser breu.

Avui m’he llevat amb aquella sensació a la panxa de neguit, de nervis, podia ser un dia important, bé podia no , ho era; i a la vegada era un dia atapaït. Tenia assemblea de la JSC Alt Penedès, una assemblea emotiva, la fins ara 1a. Secretaria deixava el seu càrrec, Helena que tinguis molta sort en aquesta nova etapa, t’ho mereixes.

Desprès s’ha passat a l’elecció de la nova executiva, bé primer s’ha presentat una única proposta a executiva, que tot i exposar-la i encapçalar-la jo certament no tindria cap mena de sentit sense la Maggie i la Noèlia, jo no sóc ni deixo de ser, simplement som un equip juntament amb tota l'agrupació. Des del fons de la sala m’heu donat tot el suport que necessitava per llegir aquelles linees, gràcies. Finalment s’ha procedit a la votació, i realment és una satisfacció iniciar aquesta nova etapa amb el suport de tota l’assemblea, gràcies a tots i totes.



Tal i com he dit en l’última frase: ens queda molt per recórre, però Sara, Helena, gràcies per haver-nos guiat fins aquí a tota l’agrupació de l’Alt Penedès.

També agraïr la presència dels companys que han vingut de la Federació i d’altres Agrupacions.

A la tarda he anat a Montblanc a la Trobada Nacional del Ball Bastons de Catalunya, no he ballat, no he picat bastons, però he acompanyat a la meva colla, el Ball de Bastons de la Múnia al llarg del recorregut, en el sopar i un ratet a la festa. Sentir-vos de nou a picar, veure que erem un bon nombre de bastoneres, veure que hi ha coses que no es perden a estat perfecte. És un orgull ser el cap de Colla de totes vosaltres, és un plaer formar part del Ball de Bastons de la Múnia.



A Montblanc també m’he retrobat amb persones que feia temps que no veia, sempre van bé aquest retrobaments.

I finalment he tornat a casa, al poble, que avui estàvem de celebració, de festa, he arribat a la barra i m’he trobat amb la grata sorpresa de veure els més jovenets rera la barra, col•laborant, i disfrutant fent-ho.

En resum, el què ha començat sent un dia de nervís, de neguits, ha acabat sent un dia de plaers, d’orgull i d’emocions. Gràcies a tots i totes per formar part d’aquest dia.

dijous, 20 de maig del 2010

... m'ha enganxat ...

"Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual."


Desprès de dies sense actualitzar el blog, he decidit dedicar les primeres linees a l'últim fragment del poema de Pablo Neruda, Queda Prohibido, que avui he vist penjat en una paret, un cop l'he començat a llegir ja no he pogut parar fins que l'he acabat.

Han estat vàries les frases que m'han dut cap a una reflexió, però em quedaré amb aquest última, ... no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
I és que certament, tot i que moltes vegades ens ho volem negar, des del simple granet de sorra que podem deixar en aquest món, fins la grans portades dels mitjans de comunicació que un dia podem omplir, passant per un gran ventall d'accions, ningú camina per la vida, ni passa per aquest món, sense donar-hi el seu toc personal.


Si pensem en un món no físic, en clau de societat, hem de tenir clar, que aquesta no deixa de ser un cúmul d'accions i pensaments del conjunt dels humans, i tothom té alguna cosa a dir en aquest món.

Hi haurà qui, darrera del que exposarà, trobarà un seguit de gent que el segueixi, que cregui en allò i vulgui compartir-ho, en d'altres casos aquella idea crearà oposició, i generarà un nou pensament. Són molts els que creuen que idees i fets que no han prosperat ni han tingut ressó, no han ajudat al desenvolupament, per tan no han servit per res, creença erronea; no hem de perdre de vista que han generat altres opinions, i potser aquestes hauràn influit en el desenvolupament d'una forma directe.

Crec que tothom té alguna cosa a dir en aquest món, i que l'ha de dir, que tothom té opinió, i ha de tenir el dret a poder-la expressar, però no podem oblidar que tot comença en el respecte, i també és allà on ha d'acabar.

Perquè entre tots i totes farem, cada dia amb cada pas, una mica més gran aquesta societat, aquest món !

dimarts, 27 d’abril del 2010

7 anys de Ball de Bastons de la Múnia

Avui 27 d'Abril del 2010 sento alegria al veure que aquella il·lusió posada en el què podria haver estat una iniciativa, d'unes quantes amigues, un tan agosarada, ha arribat al seu 7è Aniversari.

Ens hi posàvem uns mesos abans, però el 27 d'Abril del 2003 feiem la nostra primera ballada en públic.

Ha plogut molt des de llavors, però tot i així aquell projecte inicial a crescut, i ara som una entitat amb força dins el municipi.



Per varis motius jo ja no pico, sols en ocasions comptades, però us puc ben assegurar, que tornar agafar aquells bastons és tot un orgull i plaer per a mi, com el fet de posar-me la camisa amb el nostre escut brodat.

A tothom que en algun moment ha posat el seu granet de sorra al Ball de Bastons de la Múnia, gràcies.

divendres, 9 d’abril del 2010

Urgències Mèdiques ...

Sovint, en els mitjans de comunicació, veiem queixes i queixes sobre el servei rebut al 061, una manca d’assitència urgent o lentitud en aquestes…, però avui, des del meu modest blog, vull manifestar la meva satisfacció a l’hora de demanar i rebre una assitència mèdica urgent. Per sort en el meu entorn proper l’hem hagut de menester poc, però sempre ha estat correcte.

Fa aproximadament 4 anys amb una sencilla trucada al 061 amb menys de 10 minuts tenia una ambulància a la porta, un cop feta una primera ullada van sol·licitar una ambulància més preparada davant la situació que es trobàven, i us puc assegurar que altre vegada en menys de 10 minuts era a la porta. Normalment en aquests casos les esperes es fan eternes, quan realment si mires el rellotge sols han passat 5 minuts. Puc assegurar que aquell dia jo no vaig tenir en cap moment la sensació que tardaven arribar. Tot i que el desenllaç de tot plegat no va ser l’esperat, afirmo que no crec que es poguès haver rebut millor assitència ni amb més rapidés de la que es va rebre en aquell moment, tema apart seria si la matinada anterior es podrien haver fet altres proves.

Ara,fa 4 dies, he hagut de tornar a demanar assistència mèdica al 061, i una vegada més la resposta ha estat ràpida i el tracte del tot correcte.

Realment si m’aturo a pensar-hi han estat vàries les vegades que he hagut de fer una trucada el 061 per lesions en un camp de futbol o similar, i ara mateix no tinc present cap retard escandalós, ni cap atenció que no fós la correcte.

És per això que des d’aquí vull agraïr a totes aquelles persones que desenvolupen la seva feina, la seva tasca, de forma correcte, i que ho fan sota la pressió de saber que seran rápidament jutjades o críticades davant un petit error, ja que sovint la seva actuació va lligada i pot ser essencial per la salut d’una persona.

Vetllem per reconèixe l’esforç diari de tots els treballadors i treballadores, ja sigui del sector sanitàri o del que sigui, perquè tot i que per a molts la feina ben feta és el que toca fer, sovint no és fácil aconseguir-ho, i va bé el reconeixement.

dimecres, 24 de març del 2010

... un viatge inoblidable !! ...

3 dies desprès de la tornada em disposo a escriure al Blog un breu resum, descripció, del què ha estat aquest viatge a Madrid.

Mesos, setmanes, parlant i planificant l'escapada a Madrid del cap de setmana, un viatge que ens feia il·lusió i que crec que no ha decebut a ningú. Un viatge ple d'anècdotes, de records, de sensacions, de riures, de veure que hi han coses que són per sempre... ( També ha estat un viatge de fotos... de ràfagues... )

No destaco cap dels moments perquè crec que entre tots ells he trobat l'equilibri que em fa guardar, tot el viatge en si, en el calaix dels millors moments.

Tot va començar amb un sopar el Dijous nit, i amb una bona notícia, l'endemà, el divendres, vam tenir algun retard, per tan nervis, però és que si no fa tard ja no és ella no ?? ... però finalment vam pujar a l'AVE... i ens vam plantar a Madrid... vam localitzar l'hostal, l'hostaler certament no ens va deixar pas indiferents, però bé vam sortir a sopar (tapes) i a fer una mica de "fiesta Madrilenya"((ooo ooo oooohh)i el Ron)) ... la retirada a temps va fer que disfrutéssim de la visita per Madrid del Dissabte, i sobretot està ben atentes els recomptes de la senyora de la cafeteria, 4.. 3... 4... jo el final ja no sé quants cafés con leches y mixtos vam fer. I de l'estona de relax del vespre a l'hostal que dir-ne ? veure que el temps ha passat, però que avui estem allà compartint moments, anècdotes ( ... i ara s'acosta un noi tralalala ...) remou sentiments. El Dissabte el vam acabar amb uns vins i un sopar més "light", la retirada va ser ràpida, l'endemà haviem de marxar aviat de l'hostal.



El Diumenge vam acabar de visitar un trosset més de Madrid, vam veure el Gernika, vam anar a pendre mides a la Cibeles perque esperem veure-la Blaugrana el mes de Maig i finalment vam renúnciar al Retiro per una última sobretaula a ELS ROTOS. Potser en el fons, el què buscàvem, era allargar aquell final.

Un final que va arribar amb el trajecte de tornada amb l'AVE... mira que va arribar a ser distreta aquella pel·lícula, i vam escoltar el gol del Messi, però em quedo amb una cançó que vam escoltar, perquè en el fons és la nostra realitat... som "un nen dels 80"



Ha costat poder fer una sortida d'aquestes característiques, però l'espera ha trobat la seva recompensa. Potser no vam saber desxifrar el com de la creació de l'univers, ni si, actualment, la societat gaudeix d'una bona salut mental, però crec que vam aconseguir algu tan, o més important, retrobar-nos totes i comprovar que l'esperit INSIDE encara és viu!

Cert que faltava ella, esperem que la pròxima vegada pugui venir!

dijous, 11 de març del 2010

... tu me la vas fer descobrir ...



… 6 anys, 72 mesos .. si vols també ho comptu amb dies, 2191 … però tot així no t’oblido …sempre recordaré el que vai fer aquell vespre, la tornada de Barcelona … la sensació d’entrar a casa i trobar-la buida… segur que quan ells tornéssin no portarien bones notícies … i van arribar i en pocs minuts estava caminant per aquell llarg passadís, tot i que aquella nit va ser més llarg de lo normal…

dimecres, 10 de març del 2010

Prevenim o lamentem ?

De ben petita a casa sempre m’han dit que és millor sentir: Per aquí hi va passar un cobard, que no pas: aquí s’hi va quedar un valent. Jo sovint he discrepat, suposo que és qüestio de no quedar-se amb el senti literal extrem de l’expressió, i llavors, quan la interpreto vers la prevenció i els laments, la meva discrepància disminueix.

Ara que ja han passat 24h de les nevades per les nostres terres són diverses les crítiques en la forma d’atendre les diverses emergències i complicacions que hi han hagut, tan en xarxes viàries, com linees elèctriques, trens, ferrocarrils i moltes entre d’altres.

Segur que es podria haver fet millor, sempre es pot millorar, però vam estar revent a través dels mitjans moltes recomenacions per tal de passar l’onada de fred i neu de la millor forma possible, amb les menors incidències, però sempre surten un seguit de valents que deuen estimar-se més lamentar, desprès ja es queixaràn, que no pas prevenir sense tenir present que els seus actes també efecten a altre gent. Segur que són molts els que van dir jo no tindré problemes, jo arribaré, i de cop es van trobar atrapats entre cues i neu…

A mi m’encén veure com algú que ha estat avisat i desprès s’ha trobat amb problemes vagi a reclamar responsabilitats, senyors i senyores que feia dies que ens ho deien!! Com a mínim si tireu pel dret no us queixeu desprès!

Jo dilluns el migdia em vaig quedar una mica parada,e stava treballant al menjador de l’escola com cada dia, la nevada començava a ser forta, sincerament mai havia vist a nevar d’aquella forma, a més s'hi afegia el vent, jo ho veia com una tempesta de neu. Des de la direcció de l’escola es van començar a trucar a les families perquè vinguèssin a recollir els fills i filles, les previsions del temps no eren gens bones, i mica a mica van anar venint per endur-se’ls cap a casa. Però la sorpresa va ser meva quan algun pare es va dirigir cap a mi preguntant perquè havien trucat, que encara es podia circular, jo em cara de sorpresa vaig respondre un: “ara pot circular i el pot venir a recollir d’aquí unes hores no ho sabem llavors es queixarà perquè no l’hem trucat no?” la conversa es va acabar aquí, algun altre va preguntar si a les 3 els havien de tornar a portar i vaig decidir no contestar, estava al•lucinant. Avui no han fet classe, han tingut l’escola tancada, segurament alguna família no haurà entés la prevenció, haurà cregut que ens alarmem per no res, però no cal que ens lamentem no ??, crec que la direcció va pendre les mesures adïents veien les informacions i previsions que hi havia, i veient la zona d’on vénen els nens i nenes a l’escola tampoc cal posar en perill a ningú, voleu dir que no seràn igual de llestos amb 1 dia menys d’escola? Prevenim o lamentem ?

És complicat poder controlar la natura, per tan siguem previsors, escoltem el què ens diuen, i no volguem lamentar-nos, ja sabem que a la vida de riscos se'n corren cada dia, però intentem que siguin els mínims possibles.

dimarts, 2 de març del 2010

... 2n Aniversari JSC Alt Penedès, i els que queden ...

El passat Diumenge vam celebrar el 2n Aniversari de la JSC Alt Penedès, són mesos treballant amb aquest grup de persones i realment l'experiència és molt gratificant.

He conegut, per davant de tot, a grans persones i segurament en podré conèixer moltes més.


Amb ells comparteixo valors, objectius, opinions... però sobretot em quedo amb les bones estones que hem compartit, amb els moments divertits com va ser-ho aquest Diumenge.

dilluns, 22 de febrer del 2010

... el reflèx del no res ...

...Qui no té un mirall just a uns metres de la porta de surtir, o entrar, de casa ?? ... i la pregunta complementària és... us hi mireu més el entrar o el surti de casa ??? perquè sempre us hi reflexeu no ??

Us heu preguntat mai el perquè ens mirem el mirall el surtir de casa... o el perquè quan entrem ?? o perquè no fem cap de les dues coses ??

Jo tinc la meva pròpia teoria... no sé si és vàlida o no, però és la meva.... Contemplem el nostre reflèx en el mirall al surtir de casa, sempre hi quan el motiu pel que surtim sigui aconseguir alguna cosa... és a dir .. quan sortim tenint algun objectiu en ment... per tan hem de comprovar que reflexem seguretat i fortelesa... no dic que sigui pas un acte conscient... però sinó perquè ho fem ? per mirar si tots els cabells són a lloc ? i perquè és important que tots els cabells estiguin a lloc ? perquè aixins creiem que serà més fàcil aconseguir el nostre objectiu potser ? quants són els que s'han passat 5 minuts davant del mirall de l'habitació o el bany i el sortir per la porta no poden privar-se de fer un últim vistasso ? ... tota una incògnita...

I quan entrem a casa... comprovem quin és el nostre reflèx ??? ... jo crec que ho fem sempre que volem comprovar dues coses, primerament fer una autoavaluació del nostre estat, i en segon lloc valorar si el què podem transmetre a aquells que ens puguin veure per saber si hem de canviar alguna de les nostres expressions o no ... a part crec que hi pot haver un altre concepte afegit, és el mateix tornar a casa que anar a casa?? potser.. els que us llegiu aquesta paranoia... pensareu... que si no tinc altre feina... però simplement és la meva teoria per intentar resoldre una qüestió que fa cert temps em vaig plantejar.... Pot ser que un reflèx ens deixi indiferents, pot ser que no ens transmeti res ??



Bé... potser he arribat fins aquí perquè avui en el reflèx de l'aigua de pluja.... hi he vist algú ...

diumenge, 7 de febrer del 2010

Carnaval

Aquest cap de setmana s'ha donat el tret de sortida a diversos carnavals arreu de la comarca, ahir es feia la rua a la Múnia.

Una gran participació de comparses i carrosses, suposo que al ser dels primers la gent hi arriba amb moltes ganes.


Però jo em voldria quedar amb tot el què significa poder sortir aquests dies, les hores i hores de feina que comporta. Durant diversos anys he dona't un cop de mà a la colla d'amics que hem muntat carrossa, ja són 7 anys i 8 carnavals els que porten. Jo no he pogut participar en tots, però sempre que he pogut un cop de mà he intenta't fer.

Són mesos de feina, discussions, àpats, estrès, nervis, assajos... i sobretot purpurina, perquè del primer dia que en posses ja no t'ha la treus fins el final del Carnaval.

Són dies de disbauxa i gresca... però esperem que davant de tot regni el seny.

diumenge, 31 de gener del 2010

Revisió del Planejament General de Castellví de la Marca ( I ) ...

Aquest Dissabte a les 19h he assistit a la Xerrada-Col·loqui de presentació de l'Avanç de Planejament a la qual ens va aconvidar l'Alcalde de municipi mitjançant una carta adreçada a totes les llars ( carta sense salutació inicial ni comiat, però ja ens hi comencem acostumar )

Sorpresa també va ser la meva al Dijous al Ple, potser sóc jo la que no ho entenc i algú m'ho podrà explicar, però diria que una vegada més hem fet el 2 abans que l'1, i és que jo vai rebre dita carta amb un díptic informatiu a principis de setmana, i resulta que Dijous al Ple es porta aprovació, i s'aprova, el Pla de Participació Ciutadana, llavors ?? em van aconvidar a alguna cosa que encara no existia?

Quan vaig tornar a casa del Ple em vaig entretenir a buscar la Llei d'Urbanisme que marca com s'ha de fer el procés i amb vaig trobar amb el següent article:

Article 105

Programa de participació ciutadana en el procés de planejament

105.1 Les administracions competents per a la formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a l’acord d’aprovació inicial, l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l’article 22* d’aquest Reglament.

105.2 L’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l’avanç del pla.

*Aquest Art. exposa els punts que ha de contemplar la Participació Ciutadana.

Llegit aquest article tinc més la sensació que s'ha tornat a fer 2 abans que 1, i insisteixo en que potser algú m'ho podrà aclarir si vaig errada.

El procés de Revisió del Planejament serà llarg, i la participació ciutadana ha de ser clau, avui a la Sala Polivalent hi havia un centenar de persones escoltant les explicacions del tècnic, jo m'he queda't amb 4 idees, per mi les més significatives, creem unes noves Unitats d'Actuació a la Múnia direcció Camp de Futbol que van lligada amb una actuació a la zona de l'antiga esglèsia de Sant Sadurní, també canviem la zona de Polígon del Mas de la Pansa a Les Casetes, entre l'autopista i la variant, deixant una petita zona industrial al Mas de Pansa ja que hi ha una indústria existent, un altre punt és l'eliminació d'una Unitat d'Actuació al Maset dels Cosins que no s'ha desenvolupat amb els 25 anys de l'actual PGOM, i per acabar posar dins la "legalitat" ( el tècnic a fet servir aquesta paraula i suposo que per això m'ha cridat l'atenció) unes parceles on actualment s'hi desenvolupa una activitat econòmica... aquest han estat els 4 punts que m'ha queda't clars, també hi podem afegir el catàleg de masies que s'està desenvolupant des del Consell Comarcal que ajudarà a definir el què és pot fer o no en aquests habitatges.

Ara tota la població de Castellví de la Marca disposa de 60 dies per poder consultar els treballs amb deteniment a la sala de plens de l'Ajuntament per poder fer les seves aportacions i junts dissenyar el futur de Castellví de la Marca, un camí que serà llarg, però no per això ha de perdre l'interès dels veïnat.

Endavant amb la participació...

dimecres, 20 de gener del 2010

Sols penses en tu ...

Són molts els moments dels dia, de la setmana, de la vida, que compartim amb altra gent. Certament vivim en societat i això comporta un seguit de relacions entre les persones.

Hi ha relacions que són més estretes, d'altres estrictament laborals, potser en tenim de veïnals... el lliga'm que ens uneix a altres membres de la societat és molt variat però no per això menys important.

No podríem viure amb tan sols un estil de relació, necessitem de totes per tal d'anar completant la nostra forma de ser, el nostre camí, la nostra vida.

A vegades ens entossodím a creure que certa gent ens aporta certes coses, i que sols ell/a o ho pot fer, no podem caure en aquest parany... el món, la vida, està plena de sensacions que depenèn de les cirscumtàncies les descobrim en un moment o en un altre, però aquestes no quedaràn lligades per sempre a un algú, o a un moment, són sensacions que ja hem descobert i que han passat a forma per de nosaltres.

Conviure en societat és complicat, però a la vegada és la nostra raó de ser, per això hem de treballar i aconseguir aplanar el camí, sense oblidar que existim perquè ens fan existir.

dimecres, 13 de gener del 2010

Hi han veus que sonen i emocionen...

Dissabte 9 de Gener em dirigia cap a grabar un concert dins el marc de les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès.

Els participants en aquest no eren desconeguts per a mi, una primera part del Cor Xamusia en solitari, i a la segona part sonaria la cantata "Les 12 van sonant" a càrrec de la Coral Amics del Cant de La Múnia, la Coral Infantil El Petit Vailet de La Múnia, i el ja nombrat Cor Xamusia.

Eren poc més de les 9 del vespre, i el concert estava apunt de començae... les noies del Cor Xamusia surtien a les escales de l'altar de l'esglèsia dels Trinitaris, i darrera de totes elles el seu director Miquel Benito. Començaren el seu repertori, però és en la tercera peça on veig, sento, percebo, que aquelles veus donen quelcom més que so...



Amb aquesta peça les noies del Cor Xamusia, juntament amb el seu director, aconseguien una vegada més emocionar-me en els seus concerts. És un plaer anar-les escoltar a allà on portin les seves veus.

La segona part vaig poder tornar escoltar, sota la direcció de Pere Lluís Biosca, la Cantata "Les 12 van sonant", el dia de Reis a l'esglèsia de la Múnia no vaig ser capaç de disfrutar-la, però certament aquest Dissabte la vaig sentir diferent, el moment on s'unien les veus dels 3 cors donava un color especial.

Espero poder continuar disfrutant de més moments com aquests, i que la col·laboració entre aquests treus grups de veus no acabi aquí, i ens puguin fer gaudir de moltes més hores d'espectacle.

P.D. Agraïr la col·laboració del Raimon Coll en la grabació.

dilluns, 4 de gener del 2010

Hi ha dies ...

... que alguna cosa que et sorpren ...
... que reobres històries ...
... que tanques històries ...
... que et poses de mal humor ...
... que s'esgavellen les màquines ...
... que fa fred ...
... que et trobu a faltar ...
... que recuperes els millors records ...
... que no oblides els mals moments ...
... que et saluda un vell mal de cap ...
... que et retrobes amb la ilusió ...
... que intercanvies unes paraules amb qui ja no creies tornar-ho a fer ...
... que obres el correu i et sorprèns ...
... que comences el dia somrient ...
... que no voldries que s'acabessin, i d'altres que s'acabin ja!