Són molts els moments dels dia, de la setmana, de la vida, que compartim amb altra gent. Certament vivim en societat i això comporta un seguit de relacions entre les persones.
Hi ha relacions que són més estretes, d'altres estrictament laborals, potser en tenim de veïnals... el lliga'm que ens uneix a altres membres de la societat és molt variat però no per això menys important.
No podríem viure amb tan sols un estil de relació, necessitem de totes per tal d'anar completant la nostra forma de ser, el nostre camí, la nostra vida.
A vegades ens entossodím a creure que certa gent ens aporta certes coses, i que sols ell/a o ho pot fer, no podem caure en aquest parany... el món, la vida, està plena de sensacions que depenèn de les cirscumtàncies les descobrim en un moment o en un altre, però aquestes no quedaràn lligades per sempre a un algú, o a un moment, són sensacions que ja hem descobert i que han passat a forma per de nosaltres.
Conviure en societat és complicat, però a la vegada és la nostra raó de ser, per això hem de treballar i aconseguir aplanar el camí, sense oblidar que existim perquè ens fan existir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Doncs si Màrian... Sols som autèntics i un gran potencial, però acompanyats de la nostra gent, aquest potencial encara creix més. El compartir és una forma de viure, de tirar endavant acompanyada, és el millor que hi ha (ja sigui parella, amics, família...).Apa, a caminar pels camins que enriquim i ens fan enriquir.
ResponElimina