3 dies desprès de la tornada em disposo a escriure al Blog un breu resum, descripció, del què ha estat aquest viatge a Madrid.
Mesos, setmanes, parlant i planificant l'escapada a Madrid del cap de setmana, un viatge que ens feia il·lusió i que crec que no ha decebut a ningú. Un viatge ple d'anècdotes, de records, de sensacions, de riures, de veure que hi han coses que són per sempre... ( També ha estat un viatge de fotos... de ràfagues... )
No destaco cap dels moments perquè crec que entre tots ells he trobat l'equilibri que em fa guardar, tot el viatge en si, en el calaix dels millors moments.
Tot va començar amb un sopar el Dijous nit, i amb una bona notícia, l'endemà, el divendres, vam tenir algun retard, per tan nervis, però és que si no fa tard ja no és ella no ?? ... però finalment vam pujar a l'AVE... i ens vam plantar a Madrid... vam localitzar l'hostal, l'hostaler certament no ens va deixar pas indiferents, però bé vam sortir a sopar (tapes) i a fer una mica de "fiesta Madrilenya"((ooo ooo oooohh)i el Ron)) ... la retirada a temps va fer que disfrutéssim de la visita per Madrid del Dissabte, i sobretot està ben atentes els recomptes de la senyora de la cafeteria, 4.. 3... 4... jo el final ja no sé quants cafés con leches y mixtos vam fer. I de l'estona de relax del vespre a l'hostal que dir-ne ? veure que el temps ha passat, però que avui estem allà compartint moments, anècdotes ( ... i ara s'acosta un noi tralalala ...) remou sentiments. El Dissabte el vam acabar amb uns vins i un sopar més "light", la retirada va ser ràpida, l'endemà haviem de marxar aviat de l'hostal.

El Diumenge vam acabar de visitar un trosset més de Madrid, vam veure el Gernika, vam anar a pendre mides a la Cibeles perque esperem veure-la Blaugrana el mes de Maig i finalment vam renúnciar al Retiro per una última sobretaula a ELS ROTOS. Potser en el fons, el què buscàvem, era allargar aquell final.
Un final que va arribar amb el trajecte de tornada amb l'AVE... mira que va arribar a ser distreta aquella pel·lícula, i vam escoltar el gol del Messi, però em quedo amb una cançó que vam escoltar, perquè en el fons és la nostra realitat... som "un nen dels 80"
Ha costat poder fer una sortida d'aquestes característiques, però l'espera ha trobat la seva recompensa. Potser no vam saber desxifrar el com de la creació de l'univers, ni si, actualment, la societat gaudeix d'una bona salut mental, però crec que vam aconseguir algu tan, o més important, retrobar-nos totes i comprovar que l'esperit INSIDE encara és viu!
Cert que faltava ella, esperem que la pròxima vegada pugui venir!
Mesos, setmanes, parlant i planificant l'escapada a Madrid del cap de setmana, un viatge que ens feia il·lusió i que crec que no ha decebut a ningú. Un viatge ple d'anècdotes, de records, de sensacions, de riures, de veure que hi han coses que són per sempre... ( També ha estat un viatge de fotos... de ràfagues... )
No destaco cap dels moments perquè crec que entre tots ells he trobat l'equilibri que em fa guardar, tot el viatge en si, en el calaix dels millors moments.
Tot va començar amb un sopar el Dijous nit, i amb una bona notícia, l'endemà, el divendres, vam tenir algun retard, per tan nervis, però és que si no fa tard ja no és ella no ?? ... però finalment vam pujar a l'AVE... i ens vam plantar a Madrid... vam localitzar l'hostal, l'hostaler certament no ens va deixar pas indiferents, però bé vam sortir a sopar (tapes) i a fer una mica de "fiesta Madrilenya"((ooo ooo oooohh)i el Ron)) ... la retirada a temps va fer que disfrutéssim de la visita per Madrid del Dissabte, i sobretot està ben atentes els recomptes de la senyora de la cafeteria, 4.. 3... 4... jo el final ja no sé quants cafés con leches y mixtos vam fer. I de l'estona de relax del vespre a l'hostal que dir-ne ? veure que el temps ha passat, però que avui estem allà compartint moments, anècdotes ( ... i ara s'acosta un noi tralalala ...) remou sentiments. El Dissabte el vam acabar amb uns vins i un sopar més "light", la retirada va ser ràpida, l'endemà haviem de marxar aviat de l'hostal.

El Diumenge vam acabar de visitar un trosset més de Madrid, vam veure el Gernika, vam anar a pendre mides a la Cibeles perque esperem veure-la Blaugrana el mes de Maig i finalment vam renúnciar al Retiro per una última sobretaula a ELS ROTOS. Potser en el fons, el què buscàvem, era allargar aquell final.
Un final que va arribar amb el trajecte de tornada amb l'AVE... mira que va arribar a ser distreta aquella pel·lícula, i vam escoltar el gol del Messi, però em quedo amb una cançó que vam escoltar, perquè en el fons és la nostra realitat... som "un nen dels 80"
Ha costat poder fer una sortida d'aquestes característiques, però l'espera ha trobat la seva recompensa. Potser no vam saber desxifrar el com de la creació de l'univers, ni si, actualment, la societat gaudeix d'una bona salut mental, però crec que vam aconseguir algu tan, o més important, retrobar-nos totes i comprovar que l'esperit INSIDE encara és viu!
Cert que faltava ella, esperem que la pròxima vegada pugui venir!




