... m'ha enganxat ...

"Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual."

Desprès de dies sense actualitzar el blog, he decidit dedicar les primeres linees a l'últim fragment del poema de Pablo Neruda, Queda Prohibido, que avui he vist penjat en una paret, un cop l'he començat a llegir ja no he pogut parar fins que l'he acabat.

Han estat vàries les frases que m'han dut cap a una reflexió, però em quedaré amb aquest última, ... no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
I és que certament, tot i que moltes vegades ens ho volem negar, des del simple granet de sorra que podem deixar en aquest món, fins la grans portades dels mitjans de comunicació que un dia podem omplir, passant per un gran ventall d'accions, ningú camina per la vida, ni passa per aquest món, sense donar-hi el seu toc personal.

Si pensem en un món no físic, en clau de societat, hem de tenir clar, que aquesta no deixa de ser un cúmul d'accions i pensaments del conjunt dels humans, i tothom té alguna cosa a dir en aquest món.

Hi haurà qui, darrera del que exposarà, trobarà un seguit de gent que el segueixi, que cregui en allò i vulgui compartir-ho, en d'altres casos aquella idea crearà oposició, i generarà un nou pensament. Són molts els que creuen que idees i fets que no han prosperat ni han tingut ressó, no han ajudat al desenvolupament, per tan no han servit per res, creença erronea; no hem de perdre de vista que han generat altres opinions, i potser aquestes hauràn influit en el desenvolupament d'una forma directe.

Crec que tothom té alguna cosa a dir en aquest món, i que l'ha de dir, que tothom té opinió, i ha de tenir el dret a poder-la expressar, però no podem oblidar que tot comença en el respecte, i també és allà on ha d'acabar.

Perquè entre tots i totes farem, cada dia amb cada pas, una mica més gran aquesta societat, aquest món !

7 anys de Ball de Bastons de la Múnia

Avui 27 d'Abril del 2010 sento alegria al veure que aquella il·lusió posada en el què podria haver estat una iniciativa, d'unes quantes amigues, un tan agosarada, ha arribat al seu 7è Aniversari.

Ens hi posàvem uns mesos abans, però el 27 d'Abril del 2003 feiem la nostra primera ballada en públic.

Ha plogut molt des de llavors, però tot i així aquell projecte inicial a crescut, i ara som una entitat amb força dins el municipi.



Per varis motius jo ja no pico, sols en ocasions comptades, però us puc ben assegurar, que tornar agafar aquells bastons és tot un orgull i plaer per a mi, com el fet de posar-me la camisa amb el nostre escut brodat.

A tothom que en algun moment ha posat el seu granet de sorra al Ball de Bastons de la Múnia, gràcies.

Urgències Mèdiques ...

Sovint, en els mitjans de comunicació, veiem queixes i queixes sobre el servei rebut al 061, una manca d’assitència urgent o lentitud en aquestes…, però avui, des del meu modest blog, vull manifestar la meva satisfacció a l’hora de demanar i rebre una assitència mèdica urgent. Per sort en el meu entorn proper l’hem hagut de menester poc, però sempre ha estat correcte.

Fa aproximadament 4 anys amb una sencilla trucada al 061 amb menys de 10 minuts tenia una ambulància a la porta, un cop feta una primera ullada van sol·licitar una ambulància més preparada davant la situació que es trobàven, i us puc assegurar que altre vegada en menys de 10 minuts era a la porta. Normalment en aquests casos les esperes es fan eternes, quan realment si mires el rellotge sols han passat 5 minuts. Puc assegurar que aquell dia jo no vaig tenir en cap moment la sensació que tardaven arribar. Tot i que el desenllaç de tot plegat no va ser l’esperat, afirmo que no crec que es poguès haver rebut millor assitència ni amb més rapidés de la que es va rebre en aquell moment, tema apart seria si la matinada anterior es podrien haver fet altres proves.

Ara,fa 4 dies, he hagut de tornar a demanar assistència mèdica al 061, i una vegada més la resposta ha estat ràpida i el tracte del tot correcte.

Realment si m’aturo a pensar-hi han estat vàries les vegades que he hagut de fer una trucada el 061 per lesions en un camp de futbol o similar, i ara mateix no tinc present cap retard escandalós, ni cap atenció que no fós la correcte.

És per això que des d’aquí vull agraïr a totes aquelles persones que desenvolupen la seva feina, la seva tasca, de forma correcte, i que ho fan sota la pressió de saber que seran rápidament jutjades o críticades davant un petit error, ja que sovint la seva actuació va lligada i pot ser essencial per la salut d’una persona.

Vetllem per reconèixe l’esforç diari de tots els treballadors i treballadores, ja sigui del sector sanitàri o del que sigui, perquè tot i que per a molts la feina ben feta és el que toca fer, sovint no és fácil aconseguir-ho, i va bé el reconeixement.

... un viatge inoblidable !! ...

3 dies desprès de la tornada em disposo a escriure al Blog un breu resum, descripció, del què ha estat aquest viatge a Madrid.

Mesos, setmanes, parlant i planificant l'escapada a Madrid del cap de setmana, un viatge que ens feia il·lusió i que crec que no ha decebut a ningú. Un viatge ple d'anècdotes, de records, de sensacions, de riures, de veure que hi han coses que són per sempre... ( També ha estat un viatge de fotos... de ràfagues... )

No destaco cap dels moments perquè crec que entre tots ells he trobat l'equilibri que em fa guardar, tot el viatge en si, en el calaix dels millors moments.

Tot va començar amb un sopar el Dijous nit, i amb una bona notícia, l'endemà, el divendres, vam tenir algun retard, per tan nervis, però és que si no fa tard ja no és ella no ?? ... però finalment vam pujar a l'AVE... i ens vam plantar a Madrid... vam localitzar l'hostal, l'hostaler certament no ens va deixar pas indiferents, però bé vam sortir a sopar (tapes) i a fer una mica de "fiesta Madrilenya"((ooo ooo oooohh)i el Ron)) ... la retirada a temps va fer que disfrutéssim de la visita per Madrid del Dissabte, i sobretot està ben atentes els recomptes de la senyora de la cafeteria, 4.. 3... 4... jo el final ja no sé quants cafés con leches y mixtos vam fer. I de l'estona de relax del vespre a l'hostal que dir-ne ? veure que el temps ha passat, però que avui estem allà compartint moments, anècdotes ( ... i ara s'acosta un noi tralalala ...) remou sentiments. El Dissabte el vam acabar amb uns vins i un sopar més "light", la retirada va ser ràpida, l'endemà haviem de marxar aviat de l'hostal.



El Diumenge vam acabar de visitar un trosset més de Madrid, vam veure el Gernika, vam anar a pendre mides a la Cibeles perque esperem veure-la Blaugrana el mes de Maig i finalment vam renúnciar al Retiro per una última sobretaula a ELS ROTOS. Potser en el fons, el què buscàvem, era allargar aquell final.

Un final que va arribar amb el trajecte de tornada amb l'AVE... mira que va arribar a ser distreta aquella pel·lícula, i vam escoltar el gol del Messi, però em quedo amb una cançó que vam escoltar, perquè en el fons és la nostra realitat... som "un nen dels 80"



Ha costat poder fer una sortida d'aquestes característiques, però l'espera ha trobat la seva recompensa. Potser no vam saber desxifrar el com de la creació de l'univers, ni si, actualment, la societat gaudeix d'una bona salut mental, però crec que vam aconseguir algu tan, o més important, retrobar-nos totes i comprovar que l'esperit INSIDE encara és viu!

Cert que faltava ella, esperem que la pròxima vegada pugui venir!

... tu me la vas fer descobrir ...

… 6 anys, 72 mesos .. si vols també ho comptu amb dies, 2191 … però tot així no t’oblido …sempre recordaré el que vai fer aquell vespre, la tornada de Barcelona … la sensació d’entrar a casa i trobar-la buida… segur que quan ells tornéssin no portarien bones notícies … i van arribar i en pocs minuts estava caminant per aquell llarg passadís, tot i que aquella nit va ser més llarg de lo normal…

Prevenim o lamentem ?

De ben petita a casa sempre m’han dit que és millor sentir: Per aquí hi va passar un cobard, que no pas: aquí s’hi va quedar un valent. Jo sovint he discrepat, suposo que és qüestio de no quedar-se amb el senti literal extrem de l’expressió, i llavors, quan la interpreto vers la prevenció i els laments, la meva discrepància disminueix.

Ara que ja han passat 24h de les nevades per les nostres terres són diverses les crítiques en la forma d’atendre les diverses emergències i complicacions que hi han hagut, tan en xarxes viàries, com linees elèctriques, trens, ferrocarrils i moltes entre d’altres.

Segur que es podria haver fet millor, sempre es pot millorar, però vam estar revent a través dels mitjans moltes recomenacions per tal de passar l’onada de fred i neu de la millor forma possible, amb les menors incidències, però sempre surten un seguit de valents que deuen estimar-se més lamentar, desprès ja es queixaràn, que no pas prevenir sense tenir present que els seus actes també efecten a altre gent. Segur que són molts els que van dir jo no tindré problemes, jo arribaré, i de cop es van trobar atrapats entre cues i neu…

A mi m’encén veure com algú que ha estat avisat i desprès s’ha trobat amb problemes vagi a reclamar responsabilitats, senyors i senyores que feia dies que ens ho deien!! Com a mínim si tireu pel dret no us queixeu desprès!

Jo dilluns el migdia em vaig quedar una mica parada,e stava treballant al menjador de l’escola com cada dia, la nevada començava a ser forta, sincerament mai havia vist a nevar d’aquella forma, a més s'hi afegia el vent, jo ho veia com una tempesta de neu. Des de la direcció de l’escola es van començar a trucar a les families perquè vinguèssin a recollir els fills i filles, les previsions del temps no eren gens bones, i mica a mica van anar venint per endur-se’ls cap a casa. Però la sorpresa va ser meva quan algun pare es va dirigir cap a mi preguntant perquè havien trucat, que encara es podia circular, jo em cara de sorpresa vaig respondre un: “ara pot circular i el pot venir a recollir d’aquí unes hores no ho sabem llavors es queixarà perquè no l’hem trucat no?” la conversa es va acabar aquí, algun altre va preguntar si a les 3 els havien de tornar a portar i vaig decidir no contestar, estava al•lucinant. Avui no han fet classe, han tingut l’escola tancada, segurament alguna família no haurà entés la prevenció, haurà cregut que ens alarmem per no res, però no cal que ens lamentem no ??, crec que la direcció va pendre les mesures adïents veien les informacions i previsions que hi havia, i veient la zona d’on vénen els nens i nenes a l’escola tampoc cal posar en perill a ningú, voleu dir que no seràn igual de llestos amb 1 dia menys d’escola? Prevenim o lamentem ?

És complicat poder controlar la natura, per tan siguem previsors, escoltem el què ens diuen, i no volguem lamentar-nos, ja sabem que a la vida de riscos se'n corren cada dia, però intentem que siguin els mínims possibles.

... 2n Aniversari JSC Alt Penedès, i els que queden ...

El passat Diumenge vam celebrar el 2n Aniversari de la JSC Alt Penedès, són mesos treballant amb aquest grup de persones i realment l'experiència és molt gratificant.

He conegut, per davant de tot, a grans persones i segurament en podré conèixer moltes més.


Amb ells comparteixo valors, objectius, opinions... però sobretot em quedo amb les bones estones que hem compartit, amb els moments divertits com va ser-ho aquest Diumenge.