20 anys d'Escola "El Castellot" al municipi

Ara fa 20 anys, pel pont del Pilar, es duïa a terme el trasllat de l'antiga escola Pau Torres i Picornell cap a l'edifici actual, l'escola El Castellot.

Una trasllat fet sota la pluja, i amb la col·laboració de molts veïns i veïnes. Jo recordo aquesta moment ja que la meva mare era de l'AMPA, i juntament amb altres amics corriem per les rampes amb les cadires; jo crec que destorbàvem més que altre cosa, però bé, entre tothom es fer un trasllat que va durar 3 dies, desprès un dia de festa perquè els mestres es posessin en situació, i vinga a començar de nou les classes. Havia sigut un inici de curs extrany, un més a l'escola vella, i cap a l'escola nova.

Jo llavors tenir 7 anys, n'hi he passat casi bé 7 més com alumna, i ara n'hi porto uns altres 7 en el món dels extraescolars.

El sistema educatiu ha anat canviant, aules que abans eren de 7è i 8è ara hi han les aules d'anglès i informàtica; s'ha anat seguint amb el seu manteniment, i millores, com van ser els vestidors exteriors a la pista, la coberta d'aquesta fa 2 estius amb el PLAN E, o la valla nova d'aquestes últimes obres. Certament les necessitats canvien amb el temps.

No fa gaire un company de fora va entrar a l'edifici i em va dir: Ostres quina escola més nova que teniu aquí, fa poc que l'heu inaugurat?, la meva resposta va ser, d'aquí mig any en farà 20! Ell va pensar que li prenia el pél.

Realment va ser una obra pionera al Penedès fa 20 anys i veure, que seguint el manteniment que necessita qualsevol edifici amb activitat diària, segueix creant bones vibracions aquells que la veuen per primer cop em demostra que les coses es van fer ben fetes fa temps, fa 20 anys.

Quan entro a l'escola m'hi sento com a casa, suposo que és pels anys que hi he passat i les estones viscudes; en guardo un bon record d'ella, i espero que sigui així per molts anys.

Ajudem en Pau

Avui us deixo amb el link d'un blog per una bona causa...

http://ajudemenpau.blogspot.com



A continuació us reprodueixo l'introducció del blog:
Hola, sóc en Pau, tinc tres anys i visc a Les Cabanyes, un poble de l'Alt Penedès (Barcelona).

L'onze d'agost del 2010 em van diagnosticar un càncer (neuroblastoma estadi IV).

El tractament que segueixo a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, inclou: quimioteràpia, autotrasplantament del moll de l’os i immunoteràpia.

La immunoteràpia l'he de fer a l'Hospital Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York i augmenta la probabilitat de curació d'un 30% a un 60%.

Aquesta és la part final del tractament i costa 200.000 €. Fins al maig del 2010 se'n feia càrrec el Servei Català de la Salut però ara ja no és així.

Si us plau, NO DEIXEU QUE EL MEU SOMRIURE S'APAGUI; necessito reunir aquests diners per curar-me.

Si em voleu ajudar, feu un donatiu a algun dels següents comptes:

Caixa Penedès:
CCC: 2081 0000 88 3300130648
IBAN: ES28 2081 0000 8833 0013 0648
BIC: CECAESMM081

La Caixa
CCC: 2100 4742 72 0100286400
IBAN: ES53 2100 4742 7201 0028 6400
BIC: CAIXESBBXXX

email: ajudemenpau@gmail.com
telèfon: 656 367 689

------------------------------------------------------------------

Ajudem-lo !! Entre tots i totes ho podem fer !!

... places i zones verdes al municipi ...

Divendres cap al tard, quan la pluja es feia present al municipi en el que visc,
estava pel nucli de la Múnia i circulava amb el cotxe per un dels carrers de l'Eixample Nou.

Conduïa lentament i potser per això amb vaig començar a fixar amb l'estat en el qual es trobaven el terra dels arbres que hi ha plantats en una vorera, vaig aturar un moment el cotxe i vaig aixecar la vista per mirar un nou espai públic, una zona de passeig que s'havia creat dins l'urbanització de l'Eixample Nou. Vaig quedar-me sorpresa allò semblava una selva, però vaig voler-me quedar amb el dubte que potser amb la foscor de la nit, la pluja... no tenia la visió més adïent per contemplar aquell espai on algun cop hi he caminat o m'he assentat en un banc.

Avui, un Diumenge de sol, he decidit anar-hi per veure quin era l'estat en el que realment es trobava, i ni la pluja, ni la foscor de la nit, havien alterat el que veien els meus ulls.



Sincerament dins meu he sentit tristesa i desil·lusió de veure un espai deixat d'aquesta forma, seure a un banc tenia els seus entrebancs. Recordo el primer dia que vaig trepitjar aquesta nova zona com un dia agradable, és més, moltes tardes sortint de l'escola veia com diverses persones hi passejaven, bé a peu o amb bicicleta, i pensava: "potser no s'ompliran les parcel·les de cases, però com a mínim els veïns i veïnes gaudeixen d'un espai tranquil i amb bones vistes"

Totes aquestes bones sensacions aquest cap de setmana m'han desaparegut, i una vegada més la manca de manteniment dels espais públics m'ha dut cap a la desil·lusió. Puc entendre que no sempre tot pot estar a la perfecció, però el treball hi ha de ser per tal d'intentar-ho aconseguir, no podem deixar que les zones verdes siguin selves encara que aquestes es trobin al límit del nucli urbà.





Si demanem que els solars privats es netegin per tal d'evitar plagues d'insectes i ajudar a la bona imatge del municipi, que menys que des de l'administració pública donar exemple.

Espero poder tornar a disfrutar d'aquest espai on s'uneix el sól urbà amb la natura sense tenir la sensació d'estar en un indret abandonat i oblidat.

Neix esportspenedes.cat

Ahir el vespre, a l'auditori del Vinseum de Vilafranca del Penedès, veia llum el nou diari i portal esportiu del Penedès, Esportspenedes.cat.

Un projecte tirat endavant per la mà de dos joves penedesencs, felicitats Ernest i Roger.

El Penedès veurà com s'omple un buit informatiu del món esportiu, tal i com va explicar els seus creadors l'actualització de resultats i classificacions serà ràpida, i també recolliran totes aquelles modelitats esportives que es practiquin a la comarca, unint en un mateix portal els esports de masses i aquells que encara no tenen un reconeixement ampli dins la societat penedesenca.

Crec que totes les persones que ahir ompliem l'auditori creiem amb el projecte, i a part de creure en ell també hi posarem el nostre granet de sorra perquè sigui el mitjà, el referent, per exel·lència del món esportiu penedesenc.

Roger, Ernest, ànims per tirar endavant aquest nou diari, i no deixeu de banda la il·lusió que ahir vau transmetre, estic segura que el Penedès us donarà el suport que us mereixeu per continuar caminant i creixent.

... un dia emotiu ...

Podria escriure linees i linees del dia d’avui i recuperar tot el temps que he tingut “en blanc” aquest espai a la xarxa, però intentaré ser breu.

Avui m’he llevat amb aquella sensació a la panxa de neguit, de nervis, podia ser un dia important, bé podia no , ho era; i a la vegada era un dia atapaït. Tenia assemblea de la JSC Alt Penedès, una assemblea emotiva, la fins ara 1a. Secretaria deixava el seu càrrec, Helena que tinguis molta sort en aquesta nova etapa, t’ho mereixes.

Desprès s’ha passat a l’elecció de la nova executiva, bé primer s’ha presentat una única proposta a executiva, que tot i exposar-la i encapçalar-la jo certament no tindria cap mena de sentit sense la Maggie i la Noèlia, jo no sóc ni deixo de ser, simplement som un equip juntament amb tota l'agrupació. Des del fons de la sala m’heu donat tot el suport que necessitava per llegir aquelles linees, gràcies. Finalment s’ha procedit a la votació, i realment és una satisfacció iniciar aquesta nova etapa amb el suport de tota l’assemblea, gràcies a tots i totes.



Tal i com he dit en l’última frase: ens queda molt per recórre, però Sara, Helena, gràcies per haver-nos guiat fins aquí a tota l’agrupació de l’Alt Penedès.

També agraïr la presència dels companys que han vingut de la Federació i d’altres Agrupacions.

A la tarda he anat a Montblanc a la Trobada Nacional del Ball Bastons de Catalunya, no he ballat, no he picat bastons, però he acompanyat a la meva colla, el Ball de Bastons de la Múnia al llarg del recorregut, en el sopar i un ratet a la festa. Sentir-vos de nou a picar, veure que erem un bon nombre de bastoneres, veure que hi ha coses que no es perden a estat perfecte. És un orgull ser el cap de Colla de totes vosaltres, és un plaer formar part del Ball de Bastons de la Múnia.



A Montblanc també m’he retrobat amb persones que feia temps que no veia, sempre van bé aquest retrobaments.

I finalment he tornat a casa, al poble, que avui estàvem de celebració, de festa, he arribat a la barra i m’he trobat amb la grata sorpresa de veure els més jovenets rera la barra, col•laborant, i disfrutant fent-ho.

En resum, el què ha començat sent un dia de nervís, de neguits, ha acabat sent un dia de plaers, d’orgull i d’emocions. Gràcies a tots i totes per formar part d’aquest dia.

... m'ha enganxat ...

"Queda prohibido no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti este mundo no sería igual."

Desprès de dies sense actualitzar el blog, he decidit dedicar les primeres linees a l'últim fragment del poema de Pablo Neruda, Queda Prohibido, que avui he vist penjat en una paret, un cop l'he començat a llegir ja no he pogut parar fins que l'he acabat.

Han estat vàries les frases que m'han dut cap a una reflexió, però em quedaré amb aquest última, ... no sentir que sin ti este mundo no sería igual.
I és que certament, tot i que moltes vegades ens ho volem negar, des del simple granet de sorra que podem deixar en aquest món, fins la grans portades dels mitjans de comunicació que un dia podem omplir, passant per un gran ventall d'accions, ningú camina per la vida, ni passa per aquest món, sense donar-hi el seu toc personal.

Si pensem en un món no físic, en clau de societat, hem de tenir clar, que aquesta no deixa de ser un cúmul d'accions i pensaments del conjunt dels humans, i tothom té alguna cosa a dir en aquest món.

Hi haurà qui, darrera del que exposarà, trobarà un seguit de gent que el segueixi, que cregui en allò i vulgui compartir-ho, en d'altres casos aquella idea crearà oposició, i generarà un nou pensament. Són molts els que creuen que idees i fets que no han prosperat ni han tingut ressó, no han ajudat al desenvolupament, per tan no han servit per res, creença erronea; no hem de perdre de vista que han generat altres opinions, i potser aquestes hauràn influit en el desenvolupament d'una forma directe.

Crec que tothom té alguna cosa a dir en aquest món, i que l'ha de dir, que tothom té opinió, i ha de tenir el dret a poder-la expressar, però no podem oblidar que tot comença en el respecte, i també és allà on ha d'acabar.

Perquè entre tots i totes farem, cada dia amb cada pas, una mica més gran aquesta societat, aquest món !

7 anys de Ball de Bastons de la Múnia

Avui 27 d'Abril del 2010 sento alegria al veure que aquella il·lusió posada en el què podria haver estat una iniciativa, d'unes quantes amigues, un tan agosarada, ha arribat al seu 7è Aniversari.

Ens hi posàvem uns mesos abans, però el 27 d'Abril del 2003 feiem la nostra primera ballada en públic.

Ha plogut molt des de llavors, però tot i així aquell projecte inicial a crescut, i ara som una entitat amb força dins el municipi.



Per varis motius jo ja no pico, sols en ocasions comptades, però us puc ben assegurar, que tornar agafar aquells bastons és tot un orgull i plaer per a mi, com el fet de posar-me la camisa amb el nostre escut brodat.

A tothom que en algun moment ha posat el seu granet de sorra al Ball de Bastons de la Múnia, gràcies.