Aquesta tarda de Dijous he tingut el plaer de compartir una estona amb el Grup de Mestres del Penedès. Celebràven una assemblea i l'han volgut acabar amb una actuació del grup Rapsòdia per commemorar el Dia del Mestre, l'actuació de Rapsòdia ha estat el que ha fet que jo fos allà, ja que els ajudo en la part tècnica.
Però tornan al fil del Dia del Mestre.. ha estat desprès de tots els actes, quan conversant amb uns i altres, la meva primera mestra s'ha dirigit a uns companys seus i els hi ha dit: a ella l'ensenyat a escriure i llegir, referint-se a mi, i ben cert és, va ser mestra meva els 2 cursos de pàrvuls i a 1r i 2n d'EGB!! Però lo cert és que amb ella en vaig apendre quelcom més que llegir i escriure. A les seves classes es respirava respecte, silenci, companyerisme... molts dels valors que he adquirit. Gràcies.
Dins la sala hi havien més mestres que he tingut al llarg de la meva vida d'estudiant, i amb cada un he après coses diferents, amb algun l'hi agafes mania no ens hem d'enganyar, però quan penso en aquells anys sols em vénen bons records.Gràcies.
Un imatge que tinc molt ben guardada d'aquells primes anys d'escola, a l'escola vella Pau Torres i Picornell, era un castell que vam fer amb mural, i per accedir a la classe haviem de passar per la porta d'aquell castell, les ganes d'anar a classe eren terribles sols per passar per allà sota. Encara tinc present el dia que vam escriure, a l'escola nova ja, El Castellot, que estàvem a l'any 1991, resulta que era cap i cua i la mestra ens deia que fins el 2002 no n'hi hauria cap més, jo ho veia com si fos qui sap quan, i mireu, ja l'hem passat. Us en podria explicar unes més però ho deixarem per un altre moment.
Van passar els cursos, fins arribar a vuité, sóc de l'última generació que cursava l'EGB de dalt a baix, i desde aquell Juny del 1997 la meva etapa a l'escola del poble també té una banda sonora, Pantalons curts i els genolls pelats... i uns actors que mai oblidaré, companys/es i mestres. Gràcies.
Desde aquí voldría fer el meu petit homenatge a tots/es aquells/es mestres que es dediquen a l'educació, a l'ensenyament, ja que no és tasca fàcil, sovint sols se'ls critíca pels seus mesos de vacances, o els seus horaris, però afrontar-se dia a dia a una aula plena d'alumnes no ha de ser gens fàcil, hem de saber apreciar tota aquesta feina. I per això no deixa de sorpendrem que han passat ja 22 anys del primer dia que vaig entrar a l'escola i 12 de que en vaig sortir per fer el salt a l'institut, i ells continuen ensenyant. Gràcies.
A tots/es els mestres i professors/es que heu passat al llarg del meu camí estudiantil us demano disculpes, ja que tot i els vostres esforços, l'ortografía continua sent l'assignatura pendent.
Feliç Dia del Mestre.
Pd. Us deixo el video d'una cançó que vaig apendre a l'escola, i més d'un dia l'hauríem de cantar ben fort...
TOTS ELS NENS DEL MEU CARRER de Xesco Boix - 1 Translation(s) | dotSUB
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada