Són molts els moments dels dia, de la setmana, de la vida, que compartim amb altra gent. Certament vivim en societat i això comporta un seguit de relacions entre les persones.
Hi ha relacions que són més estretes, d'altres estrictament laborals, potser en tenim de veïnals... el lliga'm que ens uneix a altres membres de la societat és molt variat però no per això menys important.
No podríem viure amb tan sols un estil de relació, necessitem de totes per tal d'anar completant la nostra forma de ser, el nostre camí, la nostra vida.
A vegades ens entossodím a creure que certa gent ens aporta certes coses, i que sols ell/a o ho pot fer, no podem caure en aquest parany... el món, la vida, està plena de sensacions que depenèn de les cirscumtàncies les descobrim en un moment o en un altre, però aquestes no quedaràn lligades per sempre a un algú, o a un moment, són sensacions que ja hem descobert i que han passat a forma per de nosaltres.
Conviure en societat és complicat, però a la vegada és la nostra raó de ser, per això hem de treballar i aconseguir aplanar el camí, sense oblidar que existim perquè ens fan existir.
dimecres, 20 de gener del 2010
dimecres, 13 de gener del 2010
Hi han veus que sonen i emocionen...
Dissabte 9 de Gener em dirigia cap a grabar un concert dins el marc de les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès.
Els participants en aquest no eren desconeguts per a mi, una primera part del Cor Xamusia en solitari, i a la segona part sonaria la cantata "Les 12 van sonant" a càrrec de la Coral Amics del Cant de La Múnia, la Coral Infantil El Petit Vailet de La Múnia, i el ja nombrat Cor Xamusia.
Eren poc més de les 9 del vespre, i el concert estava apunt de començae... les noies del Cor Xamusia surtien a les escales de l'altar de l'esglèsia dels Trinitaris, i darrera de totes elles el seu director Miquel Benito. Començaren el seu repertori, però és en la tercera peça on veig, sento, percebo, que aquelles veus donen quelcom més que so...
Amb aquesta peça les noies del Cor Xamusia, juntament amb el seu director, aconseguien una vegada més emocionar-me en els seus concerts. És un plaer anar-les escoltar a allà on portin les seves veus.
La segona part vaig poder tornar escoltar, sota la direcció de Pere Lluís Biosca, la Cantata "Les 12 van sonant", el dia de Reis a l'esglèsia de la Múnia no vaig ser capaç de disfrutar-la, però certament aquest Dissabte la vaig sentir diferent, el moment on s'unien les veus dels 3 cors donava un color especial.
Espero poder continuar disfrutant de més moments com aquests, i que la col·laboració entre aquests treus grups de veus no acabi aquí, i ens puguin fer gaudir de moltes més hores d'espectacle.
P.D. Agraïr la col·laboració del Raimon Coll en la grabació.
Els participants en aquest no eren desconeguts per a mi, una primera part del Cor Xamusia en solitari, i a la segona part sonaria la cantata "Les 12 van sonant" a càrrec de la Coral Amics del Cant de La Múnia, la Coral Infantil El Petit Vailet de La Múnia, i el ja nombrat Cor Xamusia.
Eren poc més de les 9 del vespre, i el concert estava apunt de començae... les noies del Cor Xamusia surtien a les escales de l'altar de l'esglèsia dels Trinitaris, i darrera de totes elles el seu director Miquel Benito. Començaren el seu repertori, però és en la tercera peça on veig, sento, percebo, que aquelles veus donen quelcom més que so...
Amb aquesta peça les noies del Cor Xamusia, juntament amb el seu director, aconseguien una vegada més emocionar-me en els seus concerts. És un plaer anar-les escoltar a allà on portin les seves veus.
La segona part vaig poder tornar escoltar, sota la direcció de Pere Lluís Biosca, la Cantata "Les 12 van sonant", el dia de Reis a l'esglèsia de la Múnia no vaig ser capaç de disfrutar-la, però certament aquest Dissabte la vaig sentir diferent, el moment on s'unien les veus dels 3 cors donava un color especial.
Espero poder continuar disfrutant de més moments com aquests, i que la col·laboració entre aquests treus grups de veus no acabi aquí, i ens puguin fer gaudir de moltes més hores d'espectacle.
P.D. Agraïr la col·laboració del Raimon Coll en la grabació.
dilluns, 4 de gener del 2010
Hi ha dies ...
... que alguna cosa que et sorpren ...
... que reobres històries ...
... que tanques històries ...
... que et poses de mal humor ...
... que s'esgavellen les màquines ...
... que fa fred ...
... que et trobu a faltar ...
... que recuperes els millors records ...
... que no oblides els mals moments ...
... que et saluda un vell mal de cap ...
... que et retrobes amb la ilusió ...
... que intercanvies unes paraules amb qui ja no creies tornar-ho a fer ...
... que obres el correu i et sorprèns ...
... que comences el dia somrient ...
... que no voldries que s'acabessin, i d'altres que s'acabin ja!
... que reobres històries ...
... que tanques històries ...
... que et poses de mal humor ...
... que s'esgavellen les màquines ...
... que fa fred ...
... que et trobu a faltar ...
... que recuperes els millors records ...
... que no oblides els mals moments ...
... que et saluda un vell mal de cap ...
... que et retrobes amb la ilusió ...
... que intercanvies unes paraules amb qui ja no creies tornar-ho a fer ...
... que obres el correu i et sorprèns ...
... que comences el dia somrient ...
... que no voldries que s'acabessin, i d'altres que s'acabin ja!
dijous, 31 de desembre del 2009
... tanquem el 2009... obrim el 2010 ...
... A poc més de 3 hores de deixar enrera aquest 2009 em disposo a escriure 4 linees ( perquè no tinc més temps que faig tard) per despedir l'any, i donar la benviguda al nou.
Com tots els anys aquest 2009 ha tingut de bo i de dolent... crec que si es pogués anar fent la balança, buscant l'equilibri, no anirem pas bé.
He obert portes, i n'hi tancat d'altres, mentre caminem és lògic deixar coses, gent, temps, enrera per així afrontar els nous reptes del dia a dia.
D'aquí 210min començarà el nou any, el 2010, segur que a milers de taules d'arreu es sentiràn diversos propòsits, promeses... jo sincerament no sé pas que posar en aquestes llistes... sempre em costa decidir-me, triar.
Presento que m'espera un 2010 carregat d'activitat...amb un agenda apretada, però és el ritme frenètic el què em dona energia.
Espero que tothom pugui disfrutar d'un bon 2010, i recordeu que lo important no és la quantiat de coses bones que ens passen, sinó els dies que ens mantenim en l'equilibrii de les il·lusions i decepcions, dels èxits i fracassos, de l'optimisme i el passimisme...
Bon Any !
Com tots els anys aquest 2009 ha tingut de bo i de dolent... crec que si es pogués anar fent la balança, buscant l'equilibri, no anirem pas bé.
He obert portes, i n'hi tancat d'altres, mentre caminem és lògic deixar coses, gent, temps, enrera per així afrontar els nous reptes del dia a dia.
D'aquí 210min començarà el nou any, el 2010, segur que a milers de taules d'arreu es sentiràn diversos propòsits, promeses... jo sincerament no sé pas que posar en aquestes llistes... sempre em costa decidir-me, triar.
Presento que m'espera un 2010 carregat d'activitat...amb un agenda apretada, però és el ritme frenètic el què em dona energia.
Espero que tothom pugui disfrutar d'un bon 2010, i recordeu que lo important no és la quantiat de coses bones que ens passen, sinó els dies que ens mantenim en l'equilibrii de les il·lusions i decepcions, dels èxits i fracassos, de l'optimisme i el passimisme...
Bon Any !
diumenge, 20 de desembre del 2009
Colors que es duen dins...
Hi han moments que no tenen control... com el fet de saltar de la cadira el minut 89...
Al llarg d'aquest 2009 he pogut viure la final a Mestalla, la final a Mónaco, i al tornada al Camp Nou de la SuperCopa... 3 moments històrics viscuts in situ...
El que es viu amb les passions... no es pot explicar... sigui el Barça, l'Espanyol, Catalunya o qualsevol altre sentiment vers qualsevol...
Avui sento eufòria pel Barça.. que durant aquest 2009 m'ha donat.. tantes i tantes alegries... perquè per veure'l guanyar a Mónaco vai fer 1500km amb poc més de 24h...
En el dia que la Generalitat compleix el seu 650 aniversari... el Barça es coronava com a millor equip de l'història alçant el sisé títol.. i Guaridola plorava sobre la gespa... tot recordant-nos que hi han coses que sols es viuen una vegada !!
diumenge, 6 de desembre del 2009
... a els que per nosaltres fins la vida han donat...
Escolteu-la... amb una vegada ja es pot sentir la grandesa de la peça...
No escriure res més.. deixaré que sigueu vosaltres qui en reflexioneu...
divendres, 4 de desembre del 2009
Esport: Pares, mares, entrenadors/es, jugadors/es, àrbitres.... ( I )
L'altre dia navegant per una web sobre Educació Física amb vaig trobar un link cap aquest video :
Certament la figura de l'àrbitre és un punt t'intersecció de diverses posicions, visions, opinions, al llarg d'un partit.
En la meva curta trajectòria com a jugadora vaig intentar respectar el seu treball, desde la meva basant d'entrenadora explico als nens i nenes que l'àrbitre es pot equivocar tal i com nosaltres podem fallar un gol, una cistella, o podem errar una passada, però certament quan passo a ser una aficionada tot això costa controlar-ho.
Jo mateixa més d'una vegada he pensat: "perquè actuem així?", suposo que és fàcil cridar desde darrera d'una tanca a algú que corre uns metres més enllà. Però cert és que en els darrers anys he millorat aquesta conducta, ha ajuda't el fet d'entrar en el món d'educar en l'esport, però també són molts els cops que quan protesto alguna decisió em vé present algun dels partits que he arbitrat, desde amistosos séniors a Jocs Escolars, i ells també son humans com jo, i s'equivoquen, tampoc no hem d'oblidar mai, que la majòria de reglament de molts esports és interpretació, i tothom interpreta de forma diferent la mateixa acció.
Potser la meva opinió no serà recolzada per a molts, però jo he arribat a la conclusió que a un àrbitre hi pots tenir diferències, pots no entendre una decisió, però no podem anar insultant, i faltant el respecte.
No caiguem en l'error que ja cobren prou, a ningú li agradaria que l'insultéssin en el seu lloc de treball.
Per un esport nét, divertit, i profitós, respectem a tothom que en forma part i el fa possible.
Certament la figura de l'àrbitre és un punt t'intersecció de diverses posicions, visions, opinions, al llarg d'un partit.
En la meva curta trajectòria com a jugadora vaig intentar respectar el seu treball, desde la meva basant d'entrenadora explico als nens i nenes que l'àrbitre es pot equivocar tal i com nosaltres podem fallar un gol, una cistella, o podem errar una passada, però certament quan passo a ser una aficionada tot això costa controlar-ho.
Jo mateixa més d'una vegada he pensat: "perquè actuem així?", suposo que és fàcil cridar desde darrera d'una tanca a algú que corre uns metres més enllà. Però cert és que en els darrers anys he millorat aquesta conducta, ha ajuda't el fet d'entrar en el món d'educar en l'esport, però també són molts els cops que quan protesto alguna decisió em vé present algun dels partits que he arbitrat, desde amistosos séniors a Jocs Escolars, i ells també son humans com jo, i s'equivoquen, tampoc no hem d'oblidar mai, que la majòria de reglament de molts esports és interpretació, i tothom interpreta de forma diferent la mateixa acció.
Potser la meva opinió no serà recolzada per a molts, però jo he arribat a la conclusió que a un àrbitre hi pots tenir diferències, pots no entendre una decisió, però no podem anar insultant, i faltant el respecte.
No caiguem en l'error que ja cobren prou, a ningú li agradaria que l'insultéssin en el seu lloc de treball.
Per un esport nét, divertit, i profitós, respectem a tothom que en forma part i el fa possible.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
