... 2n Aniversari JSC Alt Penedès, i els que queden ...

El passat Diumenge vam celebrar el 2n Aniversari de la JSC Alt Penedès, són mesos treballant amb aquest grup de persones i realment l'experiència és molt gratificant.

He conegut, per davant de tot, a grans persones i segurament en podré conèixer moltes més.


Amb ells comparteixo valors, objectius, opinions... però sobretot em quedo amb les bones estones que hem compartit, amb els moments divertits com va ser-ho aquest Diumenge.

... el reflèx del no res ...

...Qui no té un mirall just a uns metres de la porta de surtir, o entrar, de casa ?? ... i la pregunta complementària és... us hi mireu més el entrar o el surti de casa ??? perquè sempre us hi reflexeu no ??

Us heu preguntat mai el perquè ens mirem el mirall el surtir de casa... o el perquè quan entrem ?? o perquè no fem cap de les dues coses ??

Jo tinc la meva pròpia teoria... no sé si és vàlida o no, però és la meva.... Contemplem el nostre reflèx en el mirall al surtir de casa, sempre hi quan el motiu pel que surtim sigui aconseguir alguna cosa... és a dir .. quan sortim tenint algun objectiu en ment... per tan hem de comprovar que reflexem seguretat i fortelesa... no dic que sigui pas un acte conscient... però sinó perquè ho fem ? per mirar si tots els cabells són a lloc ? i perquè és important que tots els cabells estiguin a lloc ? perquè aixins creiem que serà més fàcil aconseguir el nostre objectiu potser ? quants són els que s'han passat 5 minuts davant del mirall de l'habitació o el bany i el sortir per la porta no poden privar-se de fer un últim vistasso ? ... tota una incògnita...

I quan entrem a casa... comprovem quin és el nostre reflèx ??? ... jo crec que ho fem sempre que volem comprovar dues coses, primerament fer una autoavaluació del nostre estat, i en segon lloc valorar si el què podem transmetre a aquells que ens puguin veure per saber si hem de canviar alguna de les nostres expressions o no ... a part crec que hi pot haver un altre concepte afegit, és el mateix tornar a casa que anar a casa?? potser.. els que us llegiu aquesta paranoia... pensareu... que si no tinc altre feina... però simplement és la meva teoria per intentar resoldre una qüestió que fa cert temps em vaig plantejar.... Pot ser que un reflèx ens deixi indiferents, pot ser que no ens transmeti res ??



Bé... potser he arribat fins aquí perquè avui en el reflèx de l'aigua de pluja.... hi he vist algú ...

Carnaval

Aquest cap de setmana s'ha donat el tret de sortida a diversos carnavals arreu de la comarca, ahir es feia la rua a la Múnia.

Una gran participació de comparses i carrosses, suposo que al ser dels primers la gent hi arriba amb moltes ganes.


Però jo em voldria quedar amb tot el què significa poder sortir aquests dies, les hores i hores de feina que comporta. Durant diversos anys he dona't un cop de mà a la colla d'amics que hem muntat carrossa, ja són 7 anys i 8 carnavals els que porten. Jo no he pogut participar en tots, però sempre que he pogut un cop de mà he intenta't fer.

Són mesos de feina, discussions, àpats, estrès, nervis, assajos... i sobretot purpurina, perquè del primer dia que en posses ja no t'ha la treus fins el final del Carnaval.

Són dies de disbauxa i gresca... però esperem que davant de tot regni el seny.

Revisió del Planejament General de Castellví de la Marca ( I ) ...

Aquest Dissabte a les 19h he assistit a la Xerrada-Col·loqui de presentació de l'Avanç de Planejament a la qual ens va aconvidar l'Alcalde de municipi mitjançant una carta adreçada a totes les llars ( carta sense salutació inicial ni comiat, però ja ens hi comencem acostumar )

Sorpresa també va ser la meva al Dijous al Ple, potser sóc jo la que no ho entenc i algú m'ho podrà explicar, però diria que una vegada més hem fet el 2 abans que l'1, i és que jo vai rebre dita carta amb un díptic informatiu a principis de setmana, i resulta que Dijous al Ple es porta aprovació, i s'aprova, el Pla de Participació Ciutadana, llavors ?? em van aconvidar a alguna cosa que encara no existia?

Quan vaig tornar a casa del Ple em vaig entretenir a buscar la Llei d'Urbanisme que marca com s'ha de fer el procés i amb vaig trobar amb el següent article:

Article 105

Programa de participació ciutadana en el procés de planejament

105.1 Les administracions competents per a la formulació del pla urbanístic poden acordar, en qualsevol moment anterior a l’acord d’aprovació inicial, l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana, de conformitat amb el que estableix l’article 22* d’aquest Reglament.

105.2 L’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l’avanç del pla.

*Aquest Art. exposa els punts que ha de contemplar la Participació Ciutadana.

Llegit aquest article tinc més la sensació que s'ha tornat a fer 2 abans que 1, i insisteixo en que potser algú m'ho podrà aclarir si vaig errada.

El procés de Revisió del Planejament serà llarg, i la participació ciutadana ha de ser clau, avui a la Sala Polivalent hi havia un centenar de persones escoltant les explicacions del tècnic, jo m'he queda't amb 4 idees, per mi les més significatives, creem unes noves Unitats d'Actuació a la Múnia direcció Camp de Futbol que van lligada amb una actuació a la zona de l'antiga esglèsia de Sant Sadurní, també canviem la zona de Polígon del Mas de la Pansa a Les Casetes, entre l'autopista i la variant, deixant una petita zona industrial al Mas de Pansa ja que hi ha una indústria existent, un altre punt és l'eliminació d'una Unitat d'Actuació al Maset dels Cosins que no s'ha desenvolupat amb els 25 anys de l'actual PGOM, i per acabar posar dins la "legalitat" ( el tècnic a fet servir aquesta paraula i suposo que per això m'ha cridat l'atenció) unes parceles on actualment s'hi desenvolupa una activitat econòmica... aquest han estat els 4 punts que m'ha queda't clars, també hi podem afegir el catàleg de masies que s'està desenvolupant des del Consell Comarcal que ajudarà a definir el què és pot fer o no en aquests habitatges.

Ara tota la població de Castellví de la Marca disposa de 60 dies per poder consultar els treballs amb deteniment a la sala de plens de l'Ajuntament per poder fer les seves aportacions i junts dissenyar el futur de Castellví de la Marca, un camí que serà llarg, però no per això ha de perdre l'interès dels veïnat.

Endavant amb la participació...

Sols penses en tu ...

Són molts els moments dels dia, de la setmana, de la vida, que compartim amb altra gent. Certament vivim en societat i això comporta un seguit de relacions entre les persones.

Hi ha relacions que són més estretes, d'altres estrictament laborals, potser en tenim de veïnals... el lliga'm que ens uneix a altres membres de la societat és molt variat però no per això menys important.

No podríem viure amb tan sols un estil de relació, necessitem de totes per tal d'anar completant la nostra forma de ser, el nostre camí, la nostra vida.

A vegades ens entossodím a creure que certa gent ens aporta certes coses, i que sols ell/a o ho pot fer, no podem caure en aquest parany... el món, la vida, està plena de sensacions que depenèn de les cirscumtàncies les descobrim en un moment o en un altre, però aquestes no quedaràn lligades per sempre a un algú, o a un moment, són sensacions que ja hem descobert i que han passat a forma per de nosaltres.

Conviure en societat és complicat, però a la vegada és la nostra raó de ser, per això hem de treballar i aconseguir aplanar el camí, sense oblidar que existim perquè ens fan existir.

Hi han veus que sonen i emocionen...

Dissabte 9 de Gener em dirigia cap a grabar un concert dins el marc de les Festes de Sant Raimon de Vilafranca del Penedès.

Els participants en aquest no eren desconeguts per a mi, una primera part del Cor Xamusia en solitari, i a la segona part sonaria la cantata "Les 12 van sonant" a càrrec de la Coral Amics del Cant de La Múnia, la Coral Infantil El Petit Vailet de La Múnia, i el ja nombrat Cor Xamusia.

Eren poc més de les 9 del vespre, i el concert estava apunt de començae... les noies del Cor Xamusia surtien a les escales de l'altar de l'esglèsia dels Trinitaris, i darrera de totes elles el seu director Miquel Benito. Començaren el seu repertori, però és en la tercera peça on veig, sento, percebo, que aquelles veus donen quelcom més que so...



Amb aquesta peça les noies del Cor Xamusia, juntament amb el seu director, aconseguien una vegada més emocionar-me en els seus concerts. És un plaer anar-les escoltar a allà on portin les seves veus.

La segona part vaig poder tornar escoltar, sota la direcció de Pere Lluís Biosca, la Cantata "Les 12 van sonant", el dia de Reis a l'esglèsia de la Múnia no vaig ser capaç de disfrutar-la, però certament aquest Dissabte la vaig sentir diferent, el moment on s'unien les veus dels 3 cors donava un color especial.

Espero poder continuar disfrutant de més moments com aquests, i que la col·laboració entre aquests treus grups de veus no acabi aquí, i ens puguin fer gaudir de moltes més hores d'espectacle.

P.D. Agraïr la col·laboració del Raimon Coll en la grabació.

Hi ha dies ...

... que alguna cosa que et sorpren ...
... que reobres històries ...
... que tanques històries ...
... que et poses de mal humor ...
... que s'esgavellen les màquines ...
... que fa fred ...
... que et trobu a faltar ...
... que recuperes els millors records ...
... que no oblides els mals moments ...
... que et saluda un vell mal de cap ...
... que et retrobes amb la ilusió ...
... que intercanvies unes paraules amb qui ja no creies tornar-ho a fer ...
... que obres el correu i et sorprèns ...
... que comences el dia somrient ...
... que no voldries que s'acabessin, i d'altres que s'acabin ja!