... A poc més de 3 hores de deixar enrera aquest 2009 em disposo a escriure 4 linees ( perquè no tinc més temps que faig tard) per despedir l'any, i donar la benviguda al nou.
Com tots els anys aquest 2009 ha tingut de bo i de dolent... crec que si es pogués anar fent la balança, buscant l'equilibri, no anirem pas bé.
He obert portes, i n'hi tancat d'altres, mentre caminem és lògic deixar coses, gent, temps, enrera per així afrontar els nous reptes del dia a dia.
D'aquí 210min començarà el nou any, el 2010, segur que a milers de taules d'arreu es sentiràn diversos propòsits, promeses... jo sincerament no sé pas que posar en aquestes llistes... sempre em costa decidir-me, triar.
Presento que m'espera un 2010 carregat d'activitat...amb un agenda apretada, però és el ritme frenètic el què em dona energia.
Espero que tothom pugui disfrutar d'un bon 2010, i recordeu que lo important no és la quantiat de coses bones que ens passen, sinó els dies que ens mantenim en l'equilibrii de les il·lusions i decepcions, dels èxits i fracassos, de l'optimisme i el passimisme...
Bon Any !
dijous, 31 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
Colors que es duen dins...
Hi han moments que no tenen control... com el fet de saltar de la cadira el minut 89...
Al llarg d'aquest 2009 he pogut viure la final a Mestalla, la final a Mónaco, i al tornada al Camp Nou de la SuperCopa... 3 moments històrics viscuts in situ...
El que es viu amb les passions... no es pot explicar... sigui el Barça, l'Espanyol, Catalunya o qualsevol altre sentiment vers qualsevol...
Avui sento eufòria pel Barça.. que durant aquest 2009 m'ha donat.. tantes i tantes alegries... perquè per veure'l guanyar a Mónaco vai fer 1500km amb poc més de 24h...
En el dia que la Generalitat compleix el seu 650 aniversari... el Barça es coronava com a millor equip de l'història alçant el sisé títol.. i Guaridola plorava sobre la gespa... tot recordant-nos que hi han coses que sols es viuen una vegada !!
diumenge, 6 de desembre del 2009
... a els que per nosaltres fins la vida han donat...
Escolteu-la... amb una vegada ja es pot sentir la grandesa de la peça...
No escriure res més.. deixaré que sigueu vosaltres qui en reflexioneu...
divendres, 4 de desembre del 2009
Esport: Pares, mares, entrenadors/es, jugadors/es, àrbitres.... ( I )
L'altre dia navegant per una web sobre Educació Física amb vaig trobar un link cap aquest video :
Certament la figura de l'àrbitre és un punt t'intersecció de diverses posicions, visions, opinions, al llarg d'un partit.
En la meva curta trajectòria com a jugadora vaig intentar respectar el seu treball, desde la meva basant d'entrenadora explico als nens i nenes que l'àrbitre es pot equivocar tal i com nosaltres podem fallar un gol, una cistella, o podem errar una passada, però certament quan passo a ser una aficionada tot això costa controlar-ho.
Jo mateixa més d'una vegada he pensat: "perquè actuem així?", suposo que és fàcil cridar desde darrera d'una tanca a algú que corre uns metres més enllà. Però cert és que en els darrers anys he millorat aquesta conducta, ha ajuda't el fet d'entrar en el món d'educar en l'esport, però també són molts els cops que quan protesto alguna decisió em vé present algun dels partits que he arbitrat, desde amistosos séniors a Jocs Escolars, i ells també son humans com jo, i s'equivoquen, tampoc no hem d'oblidar mai, que la majòria de reglament de molts esports és interpretació, i tothom interpreta de forma diferent la mateixa acció.
Potser la meva opinió no serà recolzada per a molts, però jo he arribat a la conclusió que a un àrbitre hi pots tenir diferències, pots no entendre una decisió, però no podem anar insultant, i faltant el respecte.
No caiguem en l'error que ja cobren prou, a ningú li agradaria que l'insultéssin en el seu lloc de treball.
Per un esport nét, divertit, i profitós, respectem a tothom que en forma part i el fa possible.
Certament la figura de l'àrbitre és un punt t'intersecció de diverses posicions, visions, opinions, al llarg d'un partit.
En la meva curta trajectòria com a jugadora vaig intentar respectar el seu treball, desde la meva basant d'entrenadora explico als nens i nenes que l'àrbitre es pot equivocar tal i com nosaltres podem fallar un gol, una cistella, o podem errar una passada, però certament quan passo a ser una aficionada tot això costa controlar-ho.
Jo mateixa més d'una vegada he pensat: "perquè actuem així?", suposo que és fàcil cridar desde darrera d'una tanca a algú que corre uns metres més enllà. Però cert és que en els darrers anys he millorat aquesta conducta, ha ajuda't el fet d'entrar en el món d'educar en l'esport, però també són molts els cops que quan protesto alguna decisió em vé present algun dels partits que he arbitrat, desde amistosos séniors a Jocs Escolars, i ells també son humans com jo, i s'equivoquen, tampoc no hem d'oblidar mai, que la majòria de reglament de molts esports és interpretació, i tothom interpreta de forma diferent la mateixa acció.
Potser la meva opinió no serà recolzada per a molts, però jo he arribat a la conclusió que a un àrbitre hi pots tenir diferències, pots no entendre una decisió, però no podem anar insultant, i faltant el respecte.
No caiguem en l'error que ja cobren prou, a ningú li agradaria que l'insultéssin en el seu lloc de treball.
Per un esport nét, divertit, i profitós, respectem a tothom que en forma part i el fa possible.
dijous, 26 de novembre del 2009
27 de Novembre... Dia del mestre
Aquesta tarda de Dijous he tingut el plaer de compartir una estona amb el Grup de Mestres del Penedès. Celebràven una assemblea i l'han volgut acabar amb una actuació del grup Rapsòdia per commemorar el Dia del Mestre, l'actuació de Rapsòdia ha estat el que ha fet que jo fos allà, ja que els ajudo en la part tècnica.
Però tornan al fil del Dia del Mestre.. ha estat desprès de tots els actes, quan conversant amb uns i altres, la meva primera mestra s'ha dirigit a uns companys seus i els hi ha dit: a ella l'ensenyat a escriure i llegir, referint-se a mi, i ben cert és, va ser mestra meva els 2 cursos de pàrvuls i a 1r i 2n d'EGB!! Però lo cert és que amb ella en vaig apendre quelcom més que llegir i escriure. A les seves classes es respirava respecte, silenci, companyerisme... molts dels valors que he adquirit. Gràcies.
Dins la sala hi havien més mestres que he tingut al llarg de la meva vida d'estudiant, i amb cada un he après coses diferents, amb algun l'hi agafes mania no ens hem d'enganyar, però quan penso en aquells anys sols em vénen bons records.Gràcies.
Un imatge que tinc molt ben guardada d'aquells primes anys d'escola, a l'escola vella Pau Torres i Picornell, era un castell que vam fer amb mural, i per accedir a la classe haviem de passar per la porta d'aquell castell, les ganes d'anar a classe eren terribles sols per passar per allà sota. Encara tinc present el dia que vam escriure, a l'escola nova ja, El Castellot, que estàvem a l'any 1991, resulta que era cap i cua i la mestra ens deia que fins el 2002 no n'hi hauria cap més, jo ho veia com si fos qui sap quan, i mireu, ja l'hem passat. Us en podria explicar unes més però ho deixarem per un altre moment.
Van passar els cursos, fins arribar a vuité, sóc de l'última generació que cursava l'EGB de dalt a baix, i desde aquell Juny del 1997 la meva etapa a l'escola del poble també té una banda sonora, Pantalons curts i els genolls pelats... i uns actors que mai oblidaré, companys/es i mestres. Gràcies.
Desde aquí voldría fer el meu petit homenatge a tots/es aquells/es mestres que es dediquen a l'educació, a l'ensenyament, ja que no és tasca fàcil, sovint sols se'ls critíca pels seus mesos de vacances, o els seus horaris, però afrontar-se dia a dia a una aula plena d'alumnes no ha de ser gens fàcil, hem de saber apreciar tota aquesta feina. I per això no deixa de sorpendrem que han passat ja 22 anys del primer dia que vaig entrar a l'escola i 12 de que en vaig sortir per fer el salt a l'institut, i ells continuen ensenyant. Gràcies.
A tots/es els mestres i professors/es que heu passat al llarg del meu camí estudiantil us demano disculpes, ja que tot i els vostres esforços, l'ortografía continua sent l'assignatura pendent.
Feliç Dia del Mestre.
Pd. Us deixo el video d'una cançó que vaig apendre a l'escola, i més d'un dia l'hauríem de cantar ben fort...
TOTS ELS NENS DEL MEU CARRER de Xesco Boix - 1 Translation(s) | dotSUB
Però tornan al fil del Dia del Mestre.. ha estat desprès de tots els actes, quan conversant amb uns i altres, la meva primera mestra s'ha dirigit a uns companys seus i els hi ha dit: a ella l'ensenyat a escriure i llegir, referint-se a mi, i ben cert és, va ser mestra meva els 2 cursos de pàrvuls i a 1r i 2n d'EGB!! Però lo cert és que amb ella en vaig apendre quelcom més que llegir i escriure. A les seves classes es respirava respecte, silenci, companyerisme... molts dels valors que he adquirit. Gràcies.
Dins la sala hi havien més mestres que he tingut al llarg de la meva vida d'estudiant, i amb cada un he après coses diferents, amb algun l'hi agafes mania no ens hem d'enganyar, però quan penso en aquells anys sols em vénen bons records.Gràcies.
Un imatge que tinc molt ben guardada d'aquells primes anys d'escola, a l'escola vella Pau Torres i Picornell, era un castell que vam fer amb mural, i per accedir a la classe haviem de passar per la porta d'aquell castell, les ganes d'anar a classe eren terribles sols per passar per allà sota. Encara tinc present el dia que vam escriure, a l'escola nova ja, El Castellot, que estàvem a l'any 1991, resulta que era cap i cua i la mestra ens deia que fins el 2002 no n'hi hauria cap més, jo ho veia com si fos qui sap quan, i mireu, ja l'hem passat. Us en podria explicar unes més però ho deixarem per un altre moment.
Van passar els cursos, fins arribar a vuité, sóc de l'última generació que cursava l'EGB de dalt a baix, i desde aquell Juny del 1997 la meva etapa a l'escola del poble també té una banda sonora, Pantalons curts i els genolls pelats... i uns actors que mai oblidaré, companys/es i mestres. Gràcies.
Desde aquí voldría fer el meu petit homenatge a tots/es aquells/es mestres que es dediquen a l'educació, a l'ensenyament, ja que no és tasca fàcil, sovint sols se'ls critíca pels seus mesos de vacances, o els seus horaris, però afrontar-se dia a dia a una aula plena d'alumnes no ha de ser gens fàcil, hem de saber apreciar tota aquesta feina. I per això no deixa de sorpendrem que han passat ja 22 anys del primer dia que vaig entrar a l'escola i 12 de que en vaig sortir per fer el salt a l'institut, i ells continuen ensenyant. Gràcies.
A tots/es els mestres i professors/es que heu passat al llarg del meu camí estudiantil us demano disculpes, ja que tot i els vostres esforços, l'ortografía continua sent l'assignatura pendent.
Feliç Dia del Mestre.
Pd. Us deixo el video d'una cançó que vaig apendre a l'escola, i més d'un dia l'hauríem de cantar ben fort...
TOTS ELS NENS DEL MEU CARRER de Xesco Boix - 1 Translation(s) | dotSUB
dimecres, 18 de novembre del 2009
Plens municipals...
Suposo que és complicat que un Ple Municipal desperti l'interès suficient com perquè el veïnatge d'un poble hi assiteixi d'una forma més o menys continua.
Aquest Dijous en el meu municipi, Castellví de la Marca, es celebrarà un Ple Extraordinàri on es decidirà si es tira endavant o no el conveni que mesos anteriors es va signar amb el Pla Catalunya Connecta, i ha generat certa discrepància entre la població a causa de la possible instal·lació d'una antena dins el municipi.
Per aquest Ple s'està generant cert moviment social per tal d'assistir-hi, és més l'equip de Govern preveien que hi haurà força expectació, i ja que la Sala de Plens de l'Ajuntament sols pot acollir unes 25 persones, ha traslladat el ple a les instalacions polivalents del Maset dels Cosins. Cert és que en l'últim Ple Ordinàri, ja hi va haver el major nombre de públic present a la sala desde que jo vaig a escoltar els plens. Tot plegat m'ha portat a pensar, a reflexionar, el perquè d'assistir o no els plens municipals, i la seva possible importància.
La meva vivència escoltant és curta, fa poc més d'un any que hi assiteixo de forma continuada, però crec que és interessant ser-hi, en els butlletins municipals que arriben a les llars sols es veuen reflectits el resultats finals, i sincerament són les intervencions que hi han les que omplen de contingut les decisions.
Per qüestions laborals també he assistit en alguns dels plens de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i si, són dos móns diferents encara que els dos casos siguin plens municipals.
Hem de recordar que en un ple la participació ciutadana és única i exclusivament d'assitència, d'oient, però tot i així crec que té un valor important, i penso això ja que, si més no ho veig així, no és el mateix votar o intervenir amb públic, amb futurs electors davant, que fer-ho sense, i per altra banda, és la forma que tenen els ciutadans i ciutadanes de mostrar, a l'equip de govern i a l'oposició que estàn pendents dels que diuen i fan, del dia a dia de la gestió municipal, i que quan torni arribar l'hora de les eleccions, no els escolliràn sols pels les promeses d'un futur, sinó per les actituds d'un passat.
És per aquest seguit de qüestions que crec en l'importància d'anar seguint els plens dels nostres Ajuntaments, i no sols deixar-nos veure en aquell ple extraordinàri, o el dia que sabem que es debatre algun fet que ens incoiveix directament, tot i que és totalment legítim adquirir aquesta posició, però sincerament espero que moments puntuals com aquests animin al veïnatge, a mi em van animar, a seguir de més aprop la política municipal.
Jo, sempre que puc, l'últim Dijous de cada mes vaig a la Sala de Plens.
Aquest Dijous en el meu municipi, Castellví de la Marca, es celebrarà un Ple Extraordinàri on es decidirà si es tira endavant o no el conveni que mesos anteriors es va signar amb el Pla Catalunya Connecta, i ha generat certa discrepància entre la població a causa de la possible instal·lació d'una antena dins el municipi.Per aquest Ple s'està generant cert moviment social per tal d'assistir-hi, és més l'equip de Govern preveien que hi haurà força expectació, i ja que la Sala de Plens de l'Ajuntament sols pot acollir unes 25 persones, ha traslladat el ple a les instalacions polivalents del Maset dels Cosins. Cert és que en l'últim Ple Ordinàri, ja hi va haver el major nombre de públic present a la sala desde que jo vaig a escoltar els plens. Tot plegat m'ha portat a pensar, a reflexionar, el perquè d'assistir o no els plens municipals, i la seva possible importància.
La meva vivència escoltant és curta, fa poc més d'un any que hi assiteixo de forma continuada, però crec que és interessant ser-hi, en els butlletins municipals que arriben a les llars sols es veuen reflectits el resultats finals, i sincerament són les intervencions que hi han les que omplen de contingut les decisions.
Per qüestions laborals també he assistit en alguns dels plens de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i si, són dos móns diferents encara que els dos casos siguin plens municipals.
Hem de recordar que en un ple la participació ciutadana és única i exclusivament d'assitència, d'oient, però tot i així crec que té un valor important, i penso això ja que, si més no ho veig així, no és el mateix votar o intervenir amb públic, amb futurs electors davant, que fer-ho sense, i per altra banda, és la forma que tenen els ciutadans i ciutadanes de mostrar, a l'equip de govern i a l'oposició que estàn pendents dels que diuen i fan, del dia a dia de la gestió municipal, i que quan torni arribar l'hora de les eleccions, no els escolliràn sols pels les promeses d'un futur, sinó per les actituds d'un passat.
És per aquest seguit de qüestions que crec en l'importància d'anar seguint els plens dels nostres Ajuntaments, i no sols deixar-nos veure en aquell ple extraordinàri, o el dia que sabem que es debatre algun fet que ens incoiveix directament, tot i que és totalment legítim adquirir aquesta posició, però sincerament espero que moments puntuals com aquests animin al veïnatge, a mi em van animar, a seguir de més aprop la política municipal.
Jo, sempre que puc, l'últim Dijous de cada mes vaig a la Sala de Plens.
divendres, 13 de novembre del 2009
Quan no surten les paraules...
Em disposu a escriure una nova entrada del meu novell blog, escric 4 ratlles, i m'ha n'adono que no estic trobant les paraules, ho torno a provar, i no m'acaba de satisfer, llavors m'ha vingut en ment una reflexió que vaig escriure un dia sobre les paraules, i allò que volem dir i no diem i viceversa.
L'he recuperat dels meus arxius, i he pensat que era adïent per poder reflexar la "dificultat" a trobar les paraules concretes per transmetre allò que volem.
... Sovint em pregunto si són les paraules les que no volen surtir... o som nosaltres que no les sabem dir...
... O potser va més enllà i passa algu que ens priva de poder-nos expressar ...
... Segur que han estat, repetides, les vegades que heu sentit que alguna cosa s'ha quedat per dir, que t'entornes cap a casa amb allò encara dins...
... D'altres penses que has parlat massa, s'obre la comporta i no hi ha qui ho pari !! Vès a saber les bestieses que hem dit al llarg de la vida i direm...
... Hi ha també la teoria que a vegades no fan faltes les paraules per dir les coses, existeix un llenguatge subliminal !!! ...
... Lo cert, és que sovint l'emissor vol transmetre un missatge, però el receptor en rep un altre, la causa ?? ... no la sé ... sinó potser tot seria més fàcil ... o no? qui sap...
... Crec que simplement hem de lluitar perquè mai ens quedi per dir allò que volem fer saber... que ningú ens faci callar... però que les nostres paraules mostrin respecte... i aixins ens farem respectar...la veu, la mirada, els gestos... què més necessitem per dir allò que desitgem ? que ningú ens privi, i res ens faci por ! ...
L'he recuperat dels meus arxius, i he pensat que era adïent per poder reflexar la "dificultat" a trobar les paraules concretes per transmetre allò que volem.
... Sovint em pregunto si són les paraules les que no volen surtir... o som nosaltres que no les sabem dir...... O potser va més enllà i passa algu que ens priva de poder-nos expressar ...
... Segur que han estat, repetides, les vegades que heu sentit que alguna cosa s'ha quedat per dir, que t'entornes cap a casa amb allò encara dins...
... D'altres penses que has parlat massa, s'obre la comporta i no hi ha qui ho pari !! Vès a saber les bestieses que hem dit al llarg de la vida i direm...
... Hi ha també la teoria que a vegades no fan faltes les paraules per dir les coses, existeix un llenguatge subliminal !!! ...
... Lo cert, és que sovint l'emissor vol transmetre un missatge, però el receptor en rep un altre, la causa ?? ... no la sé ... sinó potser tot seria més fàcil ... o no? qui sap...
... Crec que simplement hem de lluitar perquè mai ens quedi per dir allò que volem fer saber... que ningú ens faci callar... però que les nostres paraules mostrin respecte... i aixins ens farem respectar...la veu, la mirada, els gestos... què més necessitem per dir allò que desitgem ? que ningú ens privi, i res ens faci por ! ...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
