L'altre dia vai sortir al carrer... vai aixecar el cap... i em vai trobar amb el "cel obert" per poder veure la Lluna, plena, era un cercle perfecte... la Lluna estava circumscrita milimètricament entre boires... em vai quedar una estona contemplant tal fenómen que no havia vist abans... la combinació del reflèx de la Lluna, i les boires que hi havien creaven una postal... maquíssima... secrets de Lluna Plena....
Són en estones d'aquestes quan t'atures a observar l'entorn, veus l'important que és aturar-se i mirar... contemplar... el que tenim el nostre voltant... perquè sovint.... no gaire lluny tenim paratges impressionants, situacions especials i persones.... persones esplèndides.
Hem d'apendre a disfrutar els moments, les companyies, les situacions, el dia a dia.... a mi mai m'agradat això del futur, cert que sempre he tirat més cap el passat, però potser mica a mica aprenc a viure en el present... tot i que aquest no existeixi com a tal, el present és un instànt i aquest és un interval massa curt per analitza'l com a moment. Per tant fàrem més ampli aquest interval de temps per poder parlar de present.
I ja que sempre ens quedaràn coses per fer potser és hora d'intentar que en quedin les menys possibles !!
No sé si ens han de quedar el menor nombre de coses possibles, però l'intentar disfrutar el màxim de les que fem, segur que si...
ResponEliminaM'ha agradat veure el teu blog... les fotos son molt maques. Endavant!!!!!!!!!!! I sí! m'ha quedat clar que ets de les Cases Noves... ejem ejem
Bona nit!!